Espanya i el seu reflex en un repte històric a Wembley

Mirar-se en un mirall no sempre és fàcil. Normalment, veus el que no t’agrada, destaques el que vols canviar i el que et fa sentir incòmode. Acostumes a no estar-te quiet, incòmode, davant el reflex del que en la teva ment era diferent. Wembley serà demà el mirall per a les dues millors seleccions del món. Espanya es veurà les cares amb Anglaterra (21.00 hores, La 2) en el segon partit de classificació per a la Nations League. Els dos combinats nacionals tenen en l’altre un recordatori del que no són: Espanya, un país amb una Lliga nacional potent amb projecció mundial; Anglaterra, la campiona del món.

Els duels directes entre les dues seleccions han marcat sempre punts d’inflexió. El més llunyà, el 2022. Llavors, en el partit de quarts de l’Eurocopa, Espanya va caure eliminada pel conjunt anglès. Van tornar a casa i allà, en aquest avió, va començar a desencadenar-se el conflicte que acabaria amb 15 futbolistes renunciant a la selecció. Aquesta edició del torneig europeu el va acabar guanyant Anglaterra, que aprofitaria el triomf per donar un impuls magistral a la seva competició domèstica, posicionant-la en la superpotència que és ara. Una Lliga que moltes volen jugar i per la qual abandonen els seus clubs malgrat ser el millor del món, com ha passat amb Mariona Caldentey o Laia Codina.

Els dos països van treure aprenentatges d’aquest duel i d’aquest torneig. Les futbolistes, en aquell moment dirigit per Jorge Vilda, el que no volien ni pretenien era suportar més tot allò. Les angleses també es van plantar, però ho van fer de la mà de l’organització i van reformular conjuntament la competició.

L’últim precedent va ser la final del Mundial del 2023 a Austràlia i Nova Zelanda. Allà es van girar les tornes. Les espanyoles es van emportar la final, el trofeu i l’èxit gràcies al gol d’Olga Carmona en el minut 29 de partit. Anglaterra només va ser l’ombra de l’equip que les va posar en un compromís un any anterior. Les campiones del món van aconseguir venjar-se i rescabalar-se. Era el millor èxit aconseguit per Espanya en un torneig femení i era un magnífic punt de partida per reformular i potenciar la Lliga F que tan sols uns mesos abans havia rebut l’etiqueta de competició professional.

L’agressió de Rubiales

Notícies relacionades

Jorge Martín es fractura una mà i es perdrà el GP de Tailàndia

Valentí Sanjuan: «Vaig córrer tres maratons en un dia i mig gairebé sense dormir. Va ser dur»

No obstant, això es va produir en la seva mínima expressió. Després del que va passar en l’entrega de medalles a les jugadores amb el petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso, l’èxit esportiu va quedar completament enfosquit per aquesta agressió sexual. Això i la falta de decisions i negociacions posteriors va deixar el que podria haver sigut una revolució a Espanya com una simple anècdota.

Ara es tornen a retrobar al camí cap a la Nations League. El duel a Wembley serà la primera ocasió, després seran les angleses les que hauran de viatjar a Espanya en un dels últims partits de la fase classificatòria. El conjunt de Montse Tomé trepitjarà per primera vegada l’emblemàtic estadi, on tanta història del futbol s’ha escrit. Ho faran, de fet, dos equips que estan marcant el pas de l’evolució del futbol femení.