Salah aprofundeix la ferida del City de Guardiola

Un Manchester City-Liverpool era, fins i tot fa res, el súmmum del futbol europeu. Ja no. El Liverpool viu en una galàxia diferent de l’equip de Pep Guardiola, en procés de descomposició, supervivència i reconstrucció, tot alhora i en directe. A l’Etihad, el conjunt red va superar sense necessitat de cap sobreesforç el que juga de blau (0-2). Dues rematades i dos gols a la primera part i assumpte resolt. Amb la derrota de l’Arsenal a casa, l’avantatge en el lideratge del quadre d’Arne Slot s’amplia a 11 punts. Difícilment se li escaparà aquesta Premier.

El City competeix per entrar a la Champions i molt ha de rascar-se el cap Guardiola per aconseguir-ho. Donant per descomptades les places del Liverpool i l’Arsenal, en queden dues en joc. El Nottingham Forest, amb 47 punts, va una miqueta per davant. I després, en un marge d’un i dos punts, dels 44 als 42, hi ha el City, el Newcastle, el Bournemouth, el Chelsea i l’Aston Villa. Hi haurà més que paraules.

El City va tornar a mostrar-se com un equip a mig coure. Voluntariós però fràgil. Va oferir millors prestacions que davant del Reial Madrid, però sense impressionar. Va actuar amb el manual de Guardiola, d’apropiar-se de la pilota i obrir les bandes. La possessió va arribar en algun moment al 70%. Però no va ser gaire útil. Poca dinamita. Va faltar de nou Erling Haaland, lesionat, i Kevin de Bruyne va reaparèixer a l’equip titular per constatar que els seus dies de glòria han quedat enrere. Ferm candidat a sortir a l’estiu.

Desesperació de Haaland

El pitjor va tornar a ser l’estructura defensiva i en el primer gol va quedar tot sintetitzat. Córner botat ras a l’àrea, passada al primer toc enrere i Mo Salah, des del punt de penal, cap a dins. Va agafar tots els jugadors del City dormint. En el segon, l’egipci va estar més despert que ningú i va servir a Szoboszlai una assistència per a una rematada còmoda.

Fora d’això, el Liverpool va trencar línies gairebé xiulant quan va voler. Haaland, a la grada, es tapava la cara. No era bonic de veure tan palmària inferioritat. La reconstrucció del City, és evident, no serà d’un dia per l’altre.

El més a prop del gol que va estar el City va passar en la primera part. Marmoush, l’altre egipci del partit, va rematar amb contundència, però el VAR va decretar que hi havia fora de joc. En l’anomenat duel de faraons, que devia tenir Egipte pendent, Salah va sortir clarament victoriós. Molt li queda per remar el nou jugador del City per posar-se a mitja altura del davanter del Liverpool.

Notícies relacionades

Pogacar i Vingegaard es llueixen als Emirats Àrabs i Portugal

Tres setmanes de bogeria

La seva temporada està sent esplèndida. Porta ja 30 gols, 25 en la Premier, i 16 assistències. Amb 32 anys acaba a l’estiu el seu contracte i, malgrat la seva irritació pública, el Liverpool encara no s’ha decidit a renovar-lo. Costa entendre què estan esperant. També conclouen la seva vinculació amb Anfield Alexander-Arnold i Van Dijk. O sigui, la columna vertebral de l’equip possiblement més poderós d’Europa, tret que la Champions digui el contrari.

"No ho sé", va dir Salah quan li van preguntar si està en la seva millor forma. "Potser alguns prefereixen les meves primeres temporades, però jo prefereixo l’actual perquè guanyar la lliga, ajudant els jugadors joves, és especial. I necessitem un altre títol".