Les claus

Un festival dels d’abans, però sense Romario ni Messi

Barça i Atlètic van recuperar el vell esperit, ara amb Lewandowski i Sortloth, amb un resultat que passa a la llista dels més cèlebres.

Un festival dels d’abans, però sense Romario ni Messi
2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Atlètic va executar el Barça a la Lliga amb l’1-2 en el minut 96 i va neutralitzar la derrota en el 93 (4-4) en un formidable partit que va recuperar l’esperit dels vells duels entre Barça i Atlètic i que va interrompre Diego Simeone amb la seva gasiveria. Com aquells que van sublimar Romario o Messi i al qual es van sumar Lewandowski i Sorloth. Van entrar alhora i van anotar el quart gol de cada equip. Un 4-4 que se suma a la llista dels episodis formidables ( 4-3, 3-4, 5-2, 6-0, el cèlebre 5-4) que van brindar en el passat.

47 SEGONS.

Només Szczesny, entre els blaugrana, va tocar la pilota abans que el Barça encaixés el primer gol. I va ser per evitar que arribés als 22 segons. Simplement el va ajornar uns instants. Va arribar als 47 segons. Va invertir més temps l’Atlètic en els festejos que en la fabricació d’aquest gol que insinuava una catàstrofe de la qual hi va haver proves fefaents amb el 0-2 als sis minuts. El partit el jugaven Griezmann i Julián Álvarez, ni rastre dels altres. Ells i Szczesny.

LA REDEMPCIÓ DELS CULPABLES.

Però no. Van aparèixer 22 jugadors i la remuntada la van començar a gestar dos dels responsables dels gols blanc-i-vermells. Kounde, que havia fet la pèssima passada que va interceptar Julián per al 0-2, en va fer una de meravellosa a Pedri, que havia perdut el marcatge de Julián en el 0-1.

Van quedar amb l’ànim en pau, sense sentiment de culpa quan, 99 segons després, el partit tornava al punt de partida amb el 2-2. Començava el partit d’anada de les semifinals. Duraria 70 minuts.

DOS CÓRNERS, DOS CENTRALS.

El primer gol encaixat va arribar amb un córner preparat. Com el tafur que no s’acovardeix quan està al límit, el Barça es va treure de la màniga dos gols de córner. Dels seus dos centrals. De l’aprenent i del veterà. De Cubarsí –el primer que s’apunta amb el primer equip– i d’Iñigo Martínez, el tercer del curs. Els anteriors van ser a la Champions.

LA DIFERÈNCIA DE LA COPA.

Notícies relacionades

Ferran Torres va maleir aquella jugada. Pocs gols tan fàcils se li presenten a un davanter centre: sobre la línia i sense porter. Ell havia jugat els 68 minuts anteriors, com si la Copa fos el seu territori. Ho és. Més que de Lewandowski, que amb prou feines va intervenir a Barbastre i va estar sempre a la banqueta. Flick va apostar per Ferran i va disposar de dues ocasions molt clares que el valencià va fallar. Malgrat que al davant, a l’Atlètic, jugava el porter de la Copa.

Juan Musso, argentí de 30 anys, va ocupar el lloc de Jan Oblak, el menys golejat de la Lliga. Es va notar la diferència.