Àlex Márquez: "El dia que guanyi un gran premi al Marc, ell se n’alegrarà més que jo"

Millor començar el Mundial amb certa modèstia ¿no?

No, no, millor començar l’any feliç, ben tranquil, comprovant que així, des de l’inici, ho tenim tot al seu lloc. Que la Ducati 2024 és una moto ideal per al meu estil de pilotatge i, sobretot, veient que l’equip Gresini, amb Nadia Padovani al capdavant, ho té tot controlat. No tot és qüestió del pilot: aquesta família, que m’ha acompanyat des que vaig arribar aquí, també contribueix a millorar els cronos que fem.

Però és que vostè ja va ser el millor al novembre, a Barcelona.

Allò sí que va ser formidable, una autèntica alegria, perquè allà va ser on em van donar, per primera vegada, la Ducati 24. Des de la primera volta al circuit de Montmeló ja em vaig adonar que aquesta moto era la meva. Després, és clar, sempre et queda el dubte de: ‘D’acord, sí, has anat ràpid a Barcelona, però ¿com aniràs a la resta de circuits?’. Per això, l’èxit, entre cometes, de Sepang i Buriram ens ha reforçat aquesta confiança.

¿I per què li encanta aquesta moto, què té que la fa tan bona?

Aquesta moto és ideal per a mi. La del 2023 era molt bona moto, molt, però estava un pas petit per darrere d’aquesta 24, sobretot quan Michelin va canviar el pneumàtic posterior. Aquesta moto la van fer, va néixer, per a aquest pneumàtic posterior de nova generació; la 23 estava feta per a una goma que empenyia menys el tren davanter i que et traïa una miqueta. No tolerava errors, aquesta te’ls perdona.

Se’l nota molt feliç.

Perdó, sempre soc feliç. Visc del que m’agrada, estic en un equip formidable, a la màxima categoria del Mundial i disposat a lluitar per la meva primera victòria en MotoGP. I sí, quan trobes una moto que s’adapta ràpidament al teu estil de pilotatge sents el que sentim tots els pilots, que tot flueix, que t’acobles bé, que t’atreveixes, que vas ràpid, còmode, natural sobre la moto.

Tot li surt fàcil, vaja.

Que una moto et perdoni certs errors, ja és molt. La del 23 era com anar tota l’estona vorejant el precipici i això, quan estàs ficat dins de la canilla que formem tots els que volem ser davant, és perillós. No parava de donar-te fuetades, senties que anaves al límit durant tota la volta. Aquesta, no obstant, és perillosa en un altre sentit: t’ofereix tanta confiança que has d’anar amb compte per no passar-te i caure.

El veig guanyant més d’un gran premi aquesta temporada.

Guanyar, no només a les motos, en qualsevol esport, és una conseqüència de fer les coses, moltes coses, bé. Repeteixo, tinc equip i moto per intentar-ho. Estem cuinant, entre tots, la meva primera victòria en MotoGP, però hem de trobar el punt de cocció, no podem passar-nos ni quedar curts, si no el plat no sortiria tan saborós com ha de sortir. Si apareix l’oportunitat, estem a punt per atrapar-la.

Vostè, és clar, ha de ser dels que pensa que Marc pot guanyar aquest any el seu novè títol.

Jo sempre penso que el Marc pot guanyar, sempre, només cal mirar el seu palmarès. Quan el Marc ho té tot al seu lloc, com sembla que ho té ara després de molt patiment, és gairebé, gairebé, invencible. Se’l pot guanyar, és clar, però és el que menys punts febles té.

Jo recordo el Marc els dos dies que vostè es va proclamar campió de Moto3 i Moto2, i el vaig veure moltíssim més feliç que vostè, molt més.

Simplement perquè ho estava, sí. Miri, jo estic convençut que el dia que guanyi el meu primer gran premi de MotoGP, que tant de bo sigui aquest any, ell serà molt més feliç que jo. Ho sé. N’estic convençut. Li explicaré una cosa, que, a més, pot passar [riu]; si ens juguem la victòria d’un GP en l’última volta i el guanyo, ell estarà molt més content que jo... Sent segon. I això és recíproc.

Amb les seves actuacions de pretemporada, un altre estaria molt més eufòric que vostè.

Això no va d’eufòria, va de saber quin és el teu lloc a la graella. Estic en un equip meravellós, Nadia Padovani, viuda del gran Fausto (Gresini), em tracta de meravella. Tinc una bona moto. M’han sortit molt bons entrenaments, sí, però ¿sap què em passa?, que jo he vist molts campions de test, que, després, en les curses han desaparegut. Això és molt llarg i les curses no tenen res a veure amb els tests.

Notícies relacionades

Carlos Sainz comença a impulsar Williams en la nova etapa

El Barça resisteix fins al final, però afegeix un altre clàssic perdut

Posem la cirereta a tot això: guanyem més d’un GP i acabem al top 5 del Mundial.

¿On s’ha de firmar? Acabar entre els cinc primers del Mundial després de 44 curses seria una cosa fantàstica, ja que significaria quedar per davant d’un munt de pilots i motos oficials.