La cúpula del tro

Doncs possiblement no va ser cap casualitat. Possiblement, els organitzadors del campionat també pensin que els dos campions són, abans de començar, els dos galls que es repartiran les carreres. Això sí, entre Bagnaia i el més gran dels Márquez estava col·locat el casc del campioníssim Jorge Martín (Aprilia), el número u del món… Destrossat a les dues mans i al peu esquerre.

Però en efecte, arribem a Buriram, més enllà, molt més enllà, de Bangkok, a la curiosa i llunyana Tailàndia, per veure arrencar el Mundial de MotoGP, amb carreres, també, també, de Moto3 i Moto2. Però, insisteixo, els ulls del món estan sobre aquesta parella, que diu estimar-se, portar-se com germans, aprendre l’un de l’altre, inspirar-se en el pilotatge de l’altre i donar consells als seus múltiples enginyers per crear la millor moto de la història, com si aquesta Desmosedici guanyadora en mans de tot el món no fos ja un coet insuperable. Tan insuperable que han arraconat la nova 25 i correran, els dos pròxims anys, amb la vella (campiona) 24.

"Per a nosaltres és formidable que el món cregui que això serà una cosa entre el Pecco i el Marc, va comentar l’intrèpid Pedro Acosta, ja monarca de l’arruïnada (així: arruïnada) KTM austríaca. "Que Ducati sigui tan favorita, ajuda. No oblidem que David va guanyar Goliat. Això és un esport individual. Si vinc a competir amb complexos, millor no vinc", va comentar el Tauró de Mazarrón.

"Un títol costa horrors"

És evident que la sensació és que tothom pot aspirar a guanyar, però els millors pilots s’han citat en el millor equip amb la millor moto. És clar i català. N’hi haurà, ¡és clar que sí!, que pretendran competir amb ells, començant pel lesionat Martinator i la seva Aprilia amb el número u. "Els cops sempre són durs, però quan arriben seguits, l’impacte es multiplica. Les lesions han sigut massa primerenques i dures. No comença bé l’any. Però de mans només n’hi ha dues; de carreres, un munt".

Es diria que Martín i Acosta són els que millor pinten per despuntar, juntament amb Àlex Márquez i Franco Morbidelli, sí. Però Bagnaia i Márquez no poden desconnectar de tanta eufòria. "Doncs és clar que tenim la millor moto i som al millor equip, però guanyar un títol costa horrors", va comentar Pecco. "M’encanta que la gent digui que puc tornar a guanyar el Mundial", va afegir per la seva banda Márquez. "Des del 2020 no sento aquesta pressió. I ¿sap què?, m’encanta, perquè això significa que la gent et veu capaç d’aconseguir-ho. Mola molt".

La sensació que el millor Márquez ha tornat no només la provoca que va fer el millor crono l’últim dia de pretemporada, ni tan sols la ràpida adaptació a la moto vermella. La provoca el seu somriure, que és de felicitat, però també de: "Doncs serà que sí".

"Ho tinc tot, tot, per intentar acabar al podi sempre", va explicar el vuit vegades campió del món. "Durant molts anys, del 2014 al 2020, arribat aquest dia, jo apareixia com el gran favorit. Ara, ho sento, però no ho soc. El favorit és el Pecco perquè té el mateix que jo, però dos títols i un subcampionat amb aquesta moto i més experiencia amb la Ducati".

Notícies relacionades

Carlos Sainz comença a impulsar Williams en la nova etapa

El Barça resisteix fins al final, però afegeix un altre clàssic perdut

No hi ha res venut. Res. Això encara no ha començat. Dos Goliats i un munt de Davids famolencs, assedegats, caçadors.

Això és la cúpula del tro, dos hi entren, un en surt.