Henrique, Keirrison i l’‘expedient Vitor Roque’

Ningú sap per què va venir. Ni per a què va venir. En el fitxatge, fosc i estrany fitxatge de Vitor Roque (31 milions d’euros fixos + 30 en variables), ara a punt de tancar el seu traspàs al Palmeiras per 25 +5 en variables pel 80% dels seus drets, es resumeixen algunes de les contradiccions, tant econòmiques com esportives, del Barça de Laporta. El club, en una decisió inusual per a un jove de 18 anys que no portava ni 100 partits de professional al Brasil, va invertir una fortuna. Ho és sempre aquesta quantitat i més encara en temps d’austeritat quan el va fitxar procedent de l’Athletico Paranaense.

El Barcelona volia replicar així el model traçat pel Madrid d’apostar per talent emergent del Brasil, tipus Vinicius (va costar 45), Rodrygo (45), dues apostes exitoses, Reinier (30), un desastre, o Endrick (35+25 en variables), que sí que marca gols de blanc, mentre que Vitor Roque amb prou feines va resistir sis mesos vestit de blaugrana. Ara, la directiva de Laporta respirarà alleujada si es confirma el seu retorn el Brasil perquè no imputa pèrdues en aquesta operació i, alhora, considera que podria obtenir una bossa de fair play necessària per fitxar i emprendre renovacions.

"Teníem Marc Guiu, no hi havia fair play i vam fitxar Vitor Roque", va revelar Víctor Font, el candidat que va perdre amb Laporta les eleccions del 2021 verbalitzant els dubtes sobre l’operació. "Deco l’havia ofert al club abans de ser director esportiu, però Jordi Cruyff i Mateu Alemany van dir que no hi havia fair play i no era una prioritat. El primer que va fer Deco res més arribar va ser fitxar Vitor Roque", va denunciar l’empresari a Jordi Basté a RAC1.

La demanda de Deco

Font es referia a la intervenció que va tenir el nou director esportiu del club blaugrana en aquesta operació. La resposta de Deco ha sigut immediata i ha plantejat una demanda judicial per defensar el seu honor. Però resultava evident que Xavi no el volia. Ni el va utilitzar quan el va tenir perquè tot just va jugar 16 partits en la mitja temporada que va ser a Barcelona. Per ser més concrets hauríem de dir 16 estones perquè no va completar mai els 90 minuts i tan sols va ser titular en dos. Prova que era un element residual en els plans del tècnic de Terrassa, malgrat que el davanter brasiler era (o hauria d’haver sigut) una aposta estratègica de club per projectar una dolça transició de Lewandowski. Ni una rascada, en l’aspecte esportiu, li va fer al polonès Tigrinho, així el va rebre el Barcelona a les seves xarxes socials creant una imatge artificial d’un tigre passejant per Montjuïc.

Dos gols en mig curs

Amb Flick, tres quarts del mateix. Els dos entrenadors, i de trajectòria ben diferent, van coincidir, no obstant, en la mateixa anàlisi: Vitor Roque no tenia lloc al Barça. Ni en el vell. Ni tampoc en el nou. Aquest pobre rendiment (dos gols en sis mesos), inclosa una expulsió a Vitòria que va provocar la ira de Xavi –"ens estan fent pagar el cas Negreira", va dir– i la necessitat de buscar-li una cessió van augmentar encara més els dubtes al voltant del jove.

El fil d’André Cury

Una cessió en la qual André Cury, el seu agent, va jugar un paper fonamental. L’intermediari brasiler era una figura clau en el Barça de Laporta (primera època), Rosell, Bartomeu, i va arribar fins i tot a ser empleat del club, i Laporta (segona època). El rastre de Cury neix amb els fitxatges de Keirrison i Henrique, dos brasilers encara més fugaços fins i tot que Vitor Roque. El primer va ser el del central. Tenia 21 anys i el Barça de Laporta el va fitxar l’estiu del 2008 abonant vuit milions d’euros al Palmeiras per un jugador que sis mesos abans jugava a Segona amb el Curitiba.

Amb una pretemporada en va tenir bastant Guardiola. Ni va debutar amb el Barça en un partit oficial. Va marxar cedit al Leverkusen, va tornar un any més tard (2009), va jugar 45 minuts en un amistós a Wembley i, de nou, una altra cessió: Racing de Santander. I després va tornar al Palmeiras. Després es va repetir la història amb Keirrison de Souza, un davanter de 21 anys per qui el club va invertir 14 milions, procedent també del Palmeiras. Passava l’estiu del 2009. Però mai va arribar a ser presentat com a jugador del Barça. Va acudir a les oficines del club, va firmar i ja no se’l va veure més. Va marxar cedit al Benfica, la Fiorentina, el Santos, el Cruzeiro… Era el laportisme en la seva primera etapa.

Notícies relacionades

Carlos Sainz comença a impulsar Williams en la nova etapa

El Barça resisteix fins al final, però afegeix un altre clàssic perdut

Després d’aquestes dues males operacions, Cury va desaparèixer fins que la seva intervenció en el fitxatge de Neymar el va tornar al primer pla del Barça i va figurar en la nòmina del club durant més de set anys. Una relació iniciada per Rosell, prolongada per Bartomeu i recuperada, però ja com a agent, per Laporta.

Va ser Cury qui va tancar l’operació a correcuita de Vitor Roque. Fitxat el juliol del 2023, es va quedar sis mesos al Brasil fins que va venir a Barcelona (gener 2024), on només va jugar 355 minuts, el 13%. I al Brasil l’esperen ja.