El Barça resisteix fins al final, però afegeix un altre clàssic perdut

Pintava a derrota i així va ser. Massa feble acudia el Barça al clàssic del bàsquet, fluix de moral pels mals resultats i escàs de jugadors per les lesions de Laprovittola, Vesely, Punter i Núñez. El desenllaç no va causar cap sorpresa. Els blaugranes van resistir mentre van poder i van mantenir en suspens el pavelló madridista i el seu rival fins a l’últim minut.

Ni hi va haver degollament ni va ser una submissió blanca. Ni de bon tros. Quan feien falta dos minuts per al tancament, Parra va elevar la tensió (84-83) i va cultivar la incertesa, tot i que es van desaprofitar dos atacs per adquirir avantatge. Parker va augmentar el paroxisme amb un triple (86-86), però Campazzo i dos tirs lliures d’Abalde van allunyar la possibilitat d’interrompre la mala ratxa i sumar la setena derrota seguida. Aguantar com va aguantar al camp del gran enemic hauria de reforçar el grup molt més que una altra victòria qualsevol, de les moltes que necessitarà el Barça per accedir a la final four.

Satoransky, sol

Però la realitat és que aquest decadent Barça estava per sobre del Madrid, més dotat de recursos. Els dos grans del bàsquet espanyol llueixen les seves penúries en la meitat de la taula d’europea. Llocs indignes que no molesten els seus dirigents, només preocupats pel futbol. Van empatar en la taula (14 victòries, 13 derrotes) i acompanyaran amb pregàries les seves futures actuacions per entrar en les eliminatòries.

A Satoransky li corresponia la responsabilitat absoluta de la direcció a la pista. Peñarroya el va posar de suport i substitut a Brizuela, que tampoc estava fi del tot a nivell físic, després a Raúl Villar, per davant de Dame Sarr, però el bàsquet no és el futbol, en el qual apareixen nois com Lamine Yamal, Cubarsí i companyia i l’equip va que xuta. Els seus homòlegs (Mbappé, Bellingham, Vinícus, Alaba...) es van remoure inquiets a les seves cadires a peu de pista.

Campazzo va tancar el primer parcial amb 9 punts (va acabar amb 18), prova de la laxa defensa de Satoransky (5 punts). El txec havia de durar tot el que pogués. Villar es va emportar un parell de mastegots (de Campazzo i Hezonja) de bateig en el debut amb el Barça, i en l’Eurolliga, i en els clàssics, el 39è europeu ahir a la nit. Va fallar dos tirs lliures en la segona falta i va ser assegut. Amb prou feines va jugar un minut menys que Hernangómez. Hi va haver errors pitjors de jugadors consagrats, amb tirs que no tocaven ni el cèrcol. Brizuela va ser un magnífic complement.

Més set a l’inici

Notícies relacionades

La Lliga recorrerà de manera immediata la decisió del CSD sobre Dani Olmo i Pau Víctor

El CSD dona la raó al Barça i permet que Dani Olmo i Pau Víctor acabin la temporada

Per moments va estar més angoixat el Madrid, que va utilitzar abans del descans els 12 jugadors. El Barça va ser capaç d’escapar-se en l’inici (14-21) i gaudir d’avantatges més reduïts malgrat els seus mals percentatges en els tirs de dos, pitjors que en els triples. El Madrid no va tenir aquesta renda fins al tercer quart (70-63), que no va anar a més gràcies a sis punts seguits de Metu (70-67). No hi va haver en cap moment somriures entre els blancs.

On no arribava la finor de Parker (4 de 6 triples), apareixia l’orgull d’Abrines (tres rebots ofensius), la constància de Parra (20 punts) o l’atreviment d’Anderson, però el ritme d’encert que requeria el duel no es va sostenir. Un dels defectes del curs. Si amb la plantilla completa no hi va haver regularitat, com n’hi havia d’haver amb tres puntals i mig menys. El Barça va arribar desgastat per l’esforç acumulat dels homes fiables, i el cansament va torbar la claredat d’idees.