Pedri no es toca

Carlo Ancelotti i Hansi Flick, dues maneres de regular en una setmana de Copa amb bingo per a l’italià i creu per a l’alemany. En el Reial Madrid la Copa és data de teloners, fins i tot en la semifinal. Amb Lunin i Endrick al capdavant i Mbappé contús per un arrencaqueixals l’equip madridista en va tenir prou a Anoeta contra una Reial Societat víctima d’un fogueig crònic. Sant Sebastià enyora Isak i Sorloth. Avui el seu atac és d’escolans. Només Getafe, Leganés i Valladolid marquen menys a la Lliga. Sense punteria davant un Lunin molt eficaç, de la resta se’n va encarregar Endrick, un jove reservista que reclama una expansió que no li dona Ancelotti, procliu a tutelar els cadets pas a pas. El mateix que amb Güler, recòndit a Donosti.

Sense principi ni final

En contrast amb el reggiolesi, Flick només va abrigar Lewandowski contra l’Atlètic i quan va intervenir de nou amb tot a favor el quadre blaugrana es va quarterar. Com a resultat, un Barça sense principi ni final. D’entrada, un equip amb lleganyes. Després, un conjunt excitant amb la banda sonora de Pedri. I en el crepuscle, un Barça permeable amb el canari a l’ombra. Amb el canvi, Flick va tallar els cables als seus quan l’envit requeria més fermesa que fogositat. És reincident. Ja va descomptar Pedri en l’últim tram dels barcelonistes a Vigo i el Villamarín.

A l’Atlètic, un canó quan els partits fosquegen (31 gols a partir del minut 76), el va calçar com un guant l’edicte del germànic. El Barça es va quedar sense bastida, perquè ningú el defensa més bé que Pedri. No hi ha cap tallafoc més segur que l’aliment de la pilota.

Flick, a més, no va recórrer a Casadó, de sobte cargolat a la banqueta, sinó a Gavi i Fermín, tàcticament més dispersos. No es discuteix l’abnegació del primer –malgrat la seva tendència als saraus– ni les aparicions clíniques del segon davant el gol, però Gavi passa per un període de torbació. Amb Xavi, en un 4-3-3, brillava com a volant. En el 4-2-3-1 de Flick no hi troba el lloc. No té el ganxo d’Olmo i Fermín a la mitja punta ni l’arquitectura i el suport de Pedri, De Jong i Casadó al camp base. Tampoc Fermín se sent Fermín quan ha de remar pel camí de Raphinha. Gavi i Fermín van entrar amb fòrceps per a desengany d’un Barça trepidant després de la migdiada inicial.

Notícies relacionades

Carlos Sainz comença a impulsar Williams en la nova etapa

El Barça resisteix fins al final, però afegeix un altre clàssic perdut

Fa la sensació que, a vegades, no s’adona de l’adversari. Aconseguida la remuntada, el Barça havia de cordar el joc en l’òrbita de Pedri. Però es va transfigurar en un grup descamisat just quan l’Atlètic acostuma a brandar la maça. Ja ho va fer a la Lliga i va repetir en aquesta Copa amb les bateries recarregades de Correa i Sorloth, convertit el noruec en l’angoixa més grossa.

Sense la balisa de Pedri per posar el temps entre parèntesis, els barcelonistes no van tenir remei contra un rival que en aquest aperturisme de Simeone no mesquineja quan es comença a abaixar el teló. I encara menys si el contrari li dona corda. Flick ha reflotat un Barça il·lusionant, però li falta l’eternitat d’Ancelotti i Simeone, que coneixen fil per randa els intramurs dels seus equips i les senyes dels seus adversaris.