La revolució del ciclocomputador

El rendiment i el progrés dels corredors professionals, i també els dels cicloturistes, han millorat gràcies a les petites computadores que porten a les bicicletes. "Ara entrenen menys hores, van més ràpid i rendeixen molt més", resumeix l’excorredor Óscar Pereiro.

La revolució del ciclocomputador
2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Meitat robot, meitat humà; així es podria qualificar ara el ciclista professional i, fins i tot, el cicloturista avançat, que han vist com el rendiment general i el progrés en tots els aspectes –fins i tot el descans– han millorat ostensiblement aquests últims anys gràcies a l’ús massiu dels ciclocomputadors, uns petits aparells, en format similar a un mòbil, que es col·loquen al manillar de les bicicletes i que els aporten totes les dades que necessiten tant en termes esportius com comunicatius i de seguretat.

"Gràcies als ciclocomputadors, els ciclistes professionals ara entrenen menys hores, van més ràpid i rendeixen molt més", resumeix l’excorredor professional Óscar Pereiro, vencedor del Tour del 2006. "Recordo que nosaltres anàvem amb un comptaquilòmetres que portava un imant que col·locàvem en un radi i, com a màxim, a finals dels 90, ja aconseguies disposar de la velocitat mitjana, unida a la distància i la velocitat real a l’acabar un entrenament o una competició", recorda Xavi Llovet, un triatleta que va ser olímpic en els Jocs d’Atenes del 2004.

Els ciclocomputadors s’han convertit en l’autèntica revolució del ciclisme (o d’esports com el triatló) i han transformat en veritables déus de la carretera joves corredors que ja han crescut entregats a la tècnica informàtica que els aporta aquests aparells; amb Tadej Pogacar al capdavant (Wahoo) o Jonas Vingegaard (Garmin). "Tenim tantes dades que és imprescindible l’aportació d’un professional per poder interpretar-les, ja que el corredor treballa ara en el que podríem denominar un camp multifactorial. Estan permanentment connectats, fins i tot quan dormen, i nosaltres podem establir les bases d’un entrenament idoni des de la qualitat del son i amb tots els cànons que ens dona un ciclocomputador", indica Iván Velasco, preparador físic del conjunt Movistar.

El GPS incorporat situa el corredor a la zona que recorre amb la bici, li permet disposar de mapes per no perdre’s, localitzar un port concret i seguir una ruta determinada de manera similar als navegadors dels mòbils o als integrats als vehicles a motor. Però, en el seu cas, a més, poden incorporar o guardar el camí fet. També disposen de les dades de temperatura, velocitat, altimetria i direcció del vent; la imprescindible mesura dels watts (essencial en els entrenaments); la cadència de pedalada; pulsacions i, fins i tot, pot controlar els valors de glucosa. Manté els corredors geolocalitzats, així que augmenta la seguretat davant de qualsevol emergència física o mecànica; fins i tot cobreix les funcions de missatgeria instantània i avís de trucada per no haver de treure el mòbil de les butxaques del mallot.

"Els corredors pugen al núvol les dades a l’acabar els seus entrenaments i els preparadors els analitzem. És una comunicació privada a la qual també tenen accés els directors esportius, però, en canvi, un ciclista no pot saber el que fa un company", explica Velasco.

Notícies relacionades

Amb aquesta informació, els ciclistes ja arriben a un grau òptim de preparació a l’inici de la temporada. "El progrés ja ha entrat amb força tant en el ciclisme com en el triatló. Potser s’ha perdut una mica la màgia de la improvisació. Però per al professional és un enorme avantatge que el preparador físic pugui revisar l’entrenament a distància", afirma Llovet.

No són uns aparells excessivament cars. Es poden trobar a partir dels 300 euros. Les marques que fan servir els equips professionals són Garmin i Wahoo, dues empreses nord-americanes que es reparteixen les principals figures del ciclisme.