Corre l’Atlètic, guanya el Madrid

Els gols de Rodrygo i Brahim donen un avantatge mínim als blancs per a la tornada al Metropolitano. L’equip d’Ancelotti va ser dominat pel conjunt de Simeone durant moltes fases del partit, però li va faltar la rematada final.

No va ser el Reial Madrid l’equip exuberant de les grans nits. Mbappé i Vinícius ni tan sols van treure el cap al partit, però dos llampecs de Rodrygo i Brahím van donar la victòria als blancs contra un Atlètic amb quall que va dominar la medul·lar i va córrer més que el seu rival. Els van faltar ullals als de Simeone, que durant molts moments es van reconèixer dominadors, però no van tenir fe per llançar-se a l’àrea rival. Una vegada més va córrer l’Atlètic i va guanyar el Madrid. Però queda la tornada i serà una altra batalla molt diferent. Amb l’Atlètic amb el ganivet entre les dents i el Madrid amb Bellingham governant la medul·lar.

El futbol, com la vida, és ple de gent amb talent que no ha tingut èxit. A Carlo Ancelotti, al qual fins i tot li ha canviat l’humor, li fa mal la boca de demanar "compromís" a les seves estrelles. En la prèvia d’aquest euroderbi va ser especialment explícit: "Hi ha dos tipus de jugadors, els que corren i els que marquen la diferència...". I si no corres, és impossible marcar la diferència (li va faltar dir). El seu vestidor sembla tenir l’estómac ple i només corre en partits grans. Aquesta temporada ho van fer amb l’aigua fins al coll a Itàlia contra l’Atalanta i en els partits contra el City. Davant el Barça es van deixar anar i la quitxalla de Flick els va endossar dues golejades vergonyants. Contra el Betis hi van tornar.

Per contra, fa anys que Simeone grava a foc als seus jugadors que la gespa es rega amb suor. Si no sobresurts per talent, triomfa per sacrifici. L’esforç no es negocia, diu el primer manament del cholisme, i a això sumen aquest any tones de talent: Griezmann, Julián Álvarez, Sorloth, Correa... S’enfrontaven, per tant, dues maneres d’entendre la vida.

Només tres minuts

Tres minuts va trigar el Madrid a mostrar el seu talent. Valverde va fer una passada a l’esquena de Galán i Rodrygo va aparèixer com una exhalació per retallar i marcar el primer. El gol va tranquil·litzar els blancs, que havien sortit amb ciment al centre (Tchouameni i Camavinga) i Brahím ajudant a teixir el joc. Mbappé es despenjava a l’espai i Vinícius i Rodrygo donaven profunditat a les bandes.

Notícies relacionades

L’Atlètic es dessagnava per la banda de Galán i perdia pilotes amb facilitat al centre. Simeone es desesperava mentre Carletto va oferir una estampa diferent de la del Villamarín. Es va amagar el Madrid amb l’avantatge a l’espera de caçar alguna contra, però l’Atlètic, com va advertir el Cholo a la roda de premsa, "està en creixement". I això va passar. Va avisar amb una arribada de Giuliano que Valverde va fer fora quan Lino l’empenyia a gol. I a la mitja hora va arribar una pilota sense aparent perill a Julián, va retallar un Camavinga desorientat i va colpejar la pilota amb rosca recolzant-la en el pal de Courtois abans de besar la xarxa. Un altre golàs catedralici de La Araña al Bernabéu, com en el derbi del 8 de febrer.

La segona meitat es va despertar igual, amb un rondo atlètic al Bernabéu i la grada blanc-i-vermella fent-se notar. Els aficionats locals estaven ja increpant un Ancelotti que trobava a faltar el lesionat Ceballos i el sancionat Bellingham. Però el Madrid viu dels llampecs i un atac portat a l’àrea a batzegades va acabar amb Brahím cargolant un xut al costat del cep del pal d’Oblak. Com va dir Ancelotti, decidirà el Metropolitano.

Temes:

Carlo Ancelotti Humor Compromís

Inicia sessió 0 Comentaris

Quan Brahim va salvar Mbappé

Expliquem mentides