Auge i caiguda del Pelé rus

Vania, amb la petaca a la mà i amb alè etílic, en va tenir prou amb un partit de juvenils per entregar-se a Eduard Streltsov. Aquell noi corpulent d’ulls blaus i tupè ros tenia un talent únic i la seva irrupció va ser meteòrica als anys 50, màxim golejador de la Primera Divisió soviètica als 17 anys. Tots fantasiejaven amb allò que seria capaç de fer en el Mundial de Suècia de 1958 que va consagrar Pelé. Mai se sabrà. El Pelé rus, un home turmentat, bevedor i faldiller, va ser enviat al gulag.

A través de la veu i el record de Vania, un fictici treballador del Torpede de Moscou una mica matusser i melancòlic, el prestigiós periodista esportiu i escriptor britànic Jonathan Wilson reconstrueix la vida d’Eduard Streltsov en una novel·la biogràfica extremadament documentada que explora temes com la fama, l’auge i la caiguda, la societat soviètica, la mitificació dels ídols i l’alcoholisme. Originalment en anglès, Streltsov és la primera traducció del catàleg literari de Panenka, a càrrec d’Arnau Villà i Martí i amb pròleg d’Aleksandr Mostovói.

En els seus dos primers enfrontaments amb la selecció, Streltsov va marcar dos hat-tricks. Poc després, va ser decisiu en l’or de l’URSS en els Jocs Olímpics de Melbourne de 1956, tot i que no va disputar la final. Començava a causar sensació. "Streltsov torna dels Jocs Olímpics com una gran estrella i és molt jove, massa per poder afrontar-hlo. Ningú sap com afrontar això, i crec que era encara més complicat a l’URSS, on de sobte té oportunitats que ningú més té", explica Wilson a aquest diari sobre la seva primera novel·la després d’una dotzena de llibres sobre història i tàctica futbolística.

Streltsov, de caràcter complex i amb la ferida oberta d’un pare absent, comença a tenir accés a alcohol i festes. Allà arriben els seus primers embolics, que esquiva en part pel seu bon acompliment en la gespa. El seu comportament comença a incomodar el règim –"fuma, beu i es fica en baralles; s’ha tornat un consentit", va publicar el diari Pravda–, fins que el 1958, en vigílies del Mundial, la seva carrera es veu truncada. En una festa particular en una datxa juntament amb dos companys acaba arrestat acusat de violar una noia.

El que va passar aquella nit és difús, tot i que va acabar reconeixent el delicte –obligat, expliquen alguns–, i va ser condemnat a 12 anys de treballs forçats. "La idea d’un forat que no coneixem en la meitat de la història em va semblar una àrea molt fèrtil per investigar", explica Wilson.

Notícies relacionades

El Pitoniso Pito i Maragall

Guerra oberta en el pàdel

"Ho fes o no, i amb el que he investigat m’inclino a pensar que sí, el que està clar és que tractava les dones molt malament. I crec que aquest és un tema molt comú i vigent encara avui entre esportistes professionals. Als Estats Units s’estan fent moltes investigacions que mostren que els atletes universitaris tenen moltes més probabilitats de cometre delictes sexuals que els que no ho són. ¿És perquè tenen la idea que algunes lleis no s’hi apliquen? ¿Perquè els nivells de testosterona són més alts? ¿Per les oportunitats que se’ls presenten? És molt difícil de dir, però existeix un patró i és una cosa que crec que l’esport s’ha de prendre molt seriosament i crec que, molt lentament, s’està començant a fer".

Vania idolatrava Edik. El que creia que era el millor futbolista del món jugava al seu equip. Edik va sobreviure al gulag i va acabar tornant al futbol d’elit el 1965. Havia perdut el tupè, tampoc era explosiu i veloç com en els seus millors anys. Però va aconseguir guanyar la lliga amb el seu Torpede de Moscou, va tornar a la selecció i va ser nomenat jugador de l’any el 1967 i 1968. Però una cosa dins seu havia canviat per sempre. "Streltsov. Eduard Anatolievitx Streltsov, Edik, el noi que em fascinaria per la resta de la meva vida. Em va decebre i em va trencar el cor, però jo sempre el vaig estimar. Era el millor futbolista que vaig veure mai". La vida potser seria més avorrida sense ídols amb els quals vibrar.