Els valents canvis de Flick maduren un triomf d’impacte

I el Barça va guanyar amb 10. Va guanyar en un impressionant exercici de maduresa, sostingut per les mans i els peus de Szczesny, qui va deixar una meravellosa lliçó a Lisboa. Però també va intervenir Flick amb encert per esquivar totes les dificultats després de l’expulsió de Pau Cubarsí. A l’alemany no li va tremolar el pols per prescindir de les vaques sagrades (Dani Olmo, Lamine Yamal, Lewandowski i Frenkie de Jong), dirigit el Barça per un genial Pedri per abatre el Benfica amb el golàs de Raphinha.

I HANSI VA TREURE LES ESTRELLES.

Va treure Dani Olmo i no li va agradar gens. Era en la primera meitat. Va treure després Lamine Yamal. Passava a la segona. Tampoc li va agradar. Però Hansi Flick, obligat per les circumstàncies, va prendre decisions transcendents. Primer per una qüestió disciplinària; després per un aspecte tàctic. O sigui, va reordenar el seu equip per tapar el forat defensiu que es vivia al flanc dret de la defensa perquè Lamine Yamal no ajudava Kounde, que es veia desemparat davant les internades d’Álvaro Carreras. El tècnic va intervenir amb urgència llegint el que demandava el partit, enviant Raphinha a la banda dreta, situant Ferran Torres com a extrem esquerre . Després, va treure el polonès i el Barça va acabar amb un atac inusual. Raphinha, decisiu amb el 0-1, continuava d’extrem dret, Balde era l’ala ofensiva per l’esquerra perquè Gerard Martín va entrar com a lateral. I Ferran de nou. Va intervenir Flick surfejant i va sortir-se amb la seva.

LA NIT SOMIADA PER TEK.

Va fer aturades de tot tipus. Amb la mà dreta. Amb el peu esquerre. Amb el cos. I fins i tot amb la cara. Fins i tot amb el puny dret. Va entrar en el partit connectat de tal manera que va sostenir el Barça des de l’inici. Als 18 segons ja havia firmat una acció prodigiosa per esmenar l’error de Balde que havia col·locat l’equip de Flick al caire del precipici. Allà va aparèixer Szczesny per mantenir la seva porteria a zero tot just arrencar la nit europea a l’Estadi Da Luz lisboeta. Aquest va ser l’inici d’un llarg catàleg de parades, totes elles decisives.

4 FALTES EN 45 MINUTS, VERMELLA A PAU; GROGUES A IÑIGO I ARAUJO.

El partit va quedar condicionat per la targeta vermella a Pau Cubarsí. Condicionat en el terreny defensiu i, per descomptat, en l’ofensiu, on l’equip de Flick va seleccionar malament les poques opcions que va tenir a l’inici, fins que en la segona meitat va sentenciar amb aquesta puntada de Raphinha per superar un delicat paisatge.

Notícies relacionades

Auge i caiguda del Pelé rus

El Pitoniso Pito i Maragall

PEDRI PORTA LA CALMA.

Va jugar amb 10 durant més d’una hora. Tot i que quan la pilota arribava a Pedri va semblar que el Barça estava amb un jugador més. Va oferir una lliçó de pausa, control i, sobretot, clarividència. La creativitat del canari es va traslladar a tot l’equip, convertit en l’invisible líder d’un Barcelona que ha sigut capaç de jugar sis partits en inferioritat i només va perdre el primer. Allò va ser a Mònaco. L’equip de Flick va estar guiat per un majestuós Pedri, que va firmar un imponent partit. Va tocar 92 vegades la pilota i va arribar a un superb 92% d’encert a la passada.