Duel d’estrelles en la distància

La temporada 2025 es començarà a recordar amb la premissa que Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard la van començar tal com van acabar el curs passat; és a dir, guanyant. Pogacar va iniciar l’any amb una victòria a l’UAE Tour (dues etapes, a més) i Vingegaard, vencent a la Volta a l’Algarve on també va sumar una etapa. El fenomen eslovè va finalitzar el 2024 amb el triomf a la Llombardia i l’astre danès, amb la general de la Volta a Polònia.

Res canvia en el ciclisme contemporani quan els dos grans dominadors entren en acció. Pogacar ho fa a qualsevol terreny: demà participarà a la Strade Bianche com a gairebé únic candidat a aixecar els braços a la famosa plaça del Camp de Siena, i Vingegaard, en circumstàncies similars de favoritisme, en la París-Niça, que s’amplia amb vuit etapes fins al diumenge 16 de març. Ara sí, ara el ciclisme entra en l’hora de la veritat, gairebé a l’esprint, sense respiració i amb prou feines descans fins a l’anunci de l’inici del Giro a Albània amb la data reservada per al divendres 9 de maig.

La Strade Bianche és potser una de les clàssiques d’un dia més boniques del calendari, malgrat ser la més jove i sense la tradició d’anys i llegendes que atresoren, per exemple, Flandes, la París-Roubaix o la Lieja-Bastogne-Lieja, que se celebren a l’abril. Té l’al·licient de presentar bona part del recorregut sobre trams de terra, coneguts com a sterrato, per passatges bellíssims de la Toscana. S’inclouen 213 quilòmetres amb 16 trams de terra per a un total de 81,7 quilòmetres sense asfalt. La cita és aquest dissabte, amb la carrera femenina com a competició prèvia amb 136 quilòmetres i 13 trams amb un total de 50,3 quilòmetres de sterrato.

Com és habitual, Pogacar, sense gairebé oposició, és el (gairebé) únic favorit al triomf, en una carrera que ja ha guanyat dues vegades; l’última vegada l’any passat amb una sorprenent escapada en solitari de 80 quilòmetres. Va atacar a la terra i va guanyar al cel de Siena sense que ningú es pogués queixar. S’esdevé una circumstància semblant aquest dissabte (la prova es veurà per Eurosport) tret que Tom Pidcock, vencedor el 2023, perquè no va córrer Pogacar, ofereixi una sorpresa monumental. Necessitarà alguna cosa més que l’innovador sistema de rodes intel·ligents que graduen la pressió dels pneumàtics segons el terreny: menys aire a la terra i més duresa sobre l’asfalt. Pello Bilbao serà la principal carta espanyola.

Estratègia de carrera

Notícies relacionades

Xavi parla: «Estic obert a rebre ofertes, ¿per què no entrenar un altre equip de la Lliga?»

Una renascuda Peleteiro guanya l’or europeu en triple salt

L’atenció estarà a endevinar on atacarà Pogacar, si voldrà donar un festival de fuga en solitari, si Pidcock (doble campió olímpic de bici de muntanya) intentarà seguir-lo o si el triple vencedor del Tour es reservarà per al final. Tot el que passi abans o després serà absolutament secundari.

Amb Vingegaard, a partir de diumenge, en la denominada Carrera del Sol, passa un fet similar amb dues etapes d’aperitiu amb esprint a la vista. ¿Guanyarà en els tres finals en alt, quart, cinquè i setè dia de competició? ¿S’ho jugarà tot en l’explosiu comiat de la prova per les cotes al voltant de Niça? Abans, dimarts, haurà d’afrontar la contrarellotge per equips de Nevers, un total de 28,4 quilòmetres on l’organització, la mateixa del Tour, posarà en pràctica el sistema de decidir l’etapa que després es farà servir a Montjuïc, en l’estrena del Tour 2026. Els temps que valen són els de cada corredor i no la suma de tot l’equip.