Una renascuda Peleteiro guanya l’or europeu en triple salt

La primera medalla per a Espanya en l’Europeu de pista coberta a Apeldoorn (Països Baixos) va arribar ahir gràcies a un valor segur. Ana Peleteiro es va penjar l’or en triple salt amb una marca de 14,37 metres que va confirmar la seva hegemonia després de temps complicats. "M’he hagut de treure els monstres del cap. Mai m’havia sentit tan baixa. Ha sigut un mes molt dur. N’estic superorgullosa", va remarcar Peleteiro, que va revelar que ha rebut "amenaces i coaccions" d’algú "a qui apreciava molt". La segona medalla la va guanyar Lester Lescay, que es va estrenar com a espanyol amb bronze en longitud. Amb 8,12 metres, el saltador d’origen cubà va quedar a un centímetre de l’or i igualat amb la plata.

Ana Peleteiro va viure un 2024 que va estar ple de sensacions contraposades. La triplista gallega va començar amb un bronze de gran valor en triple salt en el Mundial sota sostre de Glasgow (14,75 metres) i va tocar la glòria dels déus romans en l’Olímpic amb 14,85 en els Europeus a l’aire lliure.

Li faltava coronar l’any en els Jocs de París amb l’afegit que la reina de l’especialitat, la seva amiga i companya d’entrenaments Yulimar Rojas, estava de baixa per una greu lesió al taló d’Aquil·les. No obstant, hi havia coses que començaven a fallar en l’univers de la millor saltadora horitzontal espanyola de la història.

El punt d’inflexió

Peleteiro era encara una nena de 16 anys quan va trencar els pronòstics a Barcelona al proclamar-se campió mundial júnior el 2012 amb 14,17, un èxit que li va canviar la vida a, ja que implicava dir adeu al seu Ribeira natal amb destí primer a Madrid i, anys després, a Guadalajara, per entrenar-se amb Iván Pedroso.

El desembre de 2022 va donar a llum la seva filla Lúa, fruit de la seva relació amb l’excampió europeu de triple Benjamín Compaoré, i el setembre de 2023 la parella es va convertir en marit i muller a Pontevedra al donar-se el sí vull. La conciliació familiar s’estava convertint en un problema i el que va passar a París "la va ajudar a prendre decisions", com va confessar dilluns a aquest mitjà abans de viatjar a Apeldoorn.

Dit i fet. Setmanes després de la seva sisena plaça olímpica (havia sigut bronze a Tòquio), aquesta gran aficionada del Celta va deixar el grup de Pedroso i es va traslladar Ribeira per posar-se a les ordres del seu marit. "Poder veure que els meus pares estan bé i disfrutar de la meva filla em fan estar feliç. Crec que irradio i transmeto aquesta felicitat", deia en l’entrevista.

Malgrat això, el camí cap al títol continental no ha sigut fàcil per culpa d’uns problemes de genoll que la van obligar a tractar-se a Madrid. Tot i que alguns mitjans van publicar que diria adeu al que quedava de pista coberta després de debutar amb 13,58 a Miramàs (França), va haver de desmentir-ho dies després i en els Campionats d’Espanya va marcar 14,33. Peleteiro arribava amb la pressió afegida de saber que era superior als seus rivals, una sensació semblant al que va viure Yulimar Rojas quan va encarar la sisena ronda de salts a la vuitena plaça en els Mundials de Budapest-23 (va acabar guanyant l’or amb 15,08). No l’ha afectat la càrrega extra de protagonisme.

Reservar forces

Notícies relacionades

El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on ha canviat tot

"Jorge és un guerrer, però cal anar a poc a poc", diu el doctor Charte

L’espanyola va començar amb un nul llarguíssim, va fer 14,20 en el segon salt per situar-se primera i en el tercer va saltar 13,96, amb la romanesa Diana Ana Maria Ion a 21 centímetres (13,99) de distància. En el quart intent es va reservar per va tornar amb força en el cinquè. La icònica atleta gallega va saltar a 14,37 (la seva millor marca de l’any, per 4 cm), però l’atletisme és tan imprevisible que un prodigiós sisè salt de la romanesa Ion va sembrar els nervis. Al final, 14,31 i or per a l’espanyola. El bronze va ser per a la finlandesa Senni Salminen amb 13,99.

Va ser el seu segon or continental sota sostre després del que va aconseguir a Glasgow fa sis anys, i és la campiona europea absoluta i total, per dir-ho així, ja que ostenta els títols en pista coberta i a l’aire lliure. "Si tot va bé, estaré en el Mundial de Nanking (21-23 de març)", va dir.