Dol en un Barça devastat

El futbol, però, malauradament, no s’atura. Tan sols s’ajorna –encara no hi ha dia ni hora definits per al partit suspès contra l’Osasuna en un calendari ben enrevessat que no deixa gaires escapatòries– i demà arriba el Benfica a Montjuïc per disputar la tornada dels vuitens de final de la Champions (0-1 en l’anada per als blaugranes). No s’atura ni per fer el més que imprescindible dol per dir adeu a aquest company que tenien al seu costat fins tot just ahir.

"Un terrible impacte"

Els jugadors continuen sota el "terrible impacte" emocional que representa haver perdut "un home molt estimat per tothom", com va recordar el president Laporta. Amb prou feines feia un any que Miñarro treballava al primer equip sota la direcció mèdica de Ricard Pruna, que va ser el que el va ascendir procedent de la secció de futbol sala. En aquells primers mesos de convivència, la connexió amb la plantilla va ser excel·lent. Es valorava la seva excel·lent professionalitat, acostumat, com si fos un jugador, als estrats inferiors després del seu pas pel Terrassa, el Sant Andreu i el Sabadell, a més de la seva formació en el CAR (Centre d’Alt Rendiment de Catalunya). Es valorava la seva capacitat i, alhora, la seva discreció, que és una virtut fonamental en el vestidor de qualsevol equip.

Tot es va trencar, però, dissabte a la tarda quan Miñarro moria a la seva habitació de l’Hotel Torre Melina, situat a la zona alta de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Quedaven poques hores perquè comencés el partit contra l’Osasuna i els jugadors van pujar a l’autobús camí de Montjuïc sense saber res. Quan van arribar a l’estadi, tampoc. Va ser després, quan ja s’havien facilitat les alineacions de manera oficial, i menys d’una hora abans que arrenqués del partit, quan Laporta va baixar al vestidor i va comunicar la notícia tan tràgica.

Els capitans van fer arribar al president que no se sentien amb forces per jugar a futbol i immediatament es va activar el protocol per a la suspensió. A partir d’aquell moment es van succeir les mostres de condol dels jugadors del Barça i del futbol espanyol, especialment cap a la Mar, la dona de Miñarro, i els seus dos fills (Gerard i Anna), a més de la seva mare. A Laporta li va tocar fer la terrible trucada que no hauria volgut haver de fer mai.

Sense consol

El vestidor, al cap d’unes hores d’haver perdut una persona capital en les relacions humanes i professionals, busca consol. No és gens fàcil perquè la pilota no li proporciona temps ni calma per assumir el dolor. La indústria no s’atura, no permet espais per reconstruir-se, de mica en mica, en l’àmbit emocional, una vegada trencada, i ja per sempre, aquesta "atmosfera tan especial" que s’havia construït al vestidor, segons va explicar el mateix Hansi Flick divendres.

Notícies relacionades

Ayuso surt com a favorit la Tirrè-Adriàtic que avui comença

Espanya tanca l’Europeu amb una gran plata en el 4x400 masculí

Aquest inesperat, sobtat i dramàtic cop castiga, a més, un grup que s’estava formant des del juliol passat, coincidint amb l’arribada del tècnic alemany, que tan sols va portar un parell d’ajudants (Sorg i Westermann) perquè el club, a través de Deco, el director esportiu, havia redissenyat la parcel·la física i mèdica, incloent-hi, per exemple, l’arribada de Miñarro, tutelat per Pruna, l’únic de l’equip mèdic que encara seguia de l’era Xavi.

Flick no en coneixia cap. Ni tan sols Julio Tous, el màxim responsable d’aquesta estructura en la qual també figuren els preparadors físics Pepe Conde i Rafa Maldonado, a més del fisioterapeuta Raúl Martínez, una altra persona clau en el redisseny. I al vestidor, de la mateixa manera que li va passar amb la mort, als 45 anys, de Tito Vilanova (abril del 2014), li toca haver de suportar l’adeu de Miñarro sense poder deixar de jugar a futbol.