Somriures i llàgrimes
Carles Miñarro, el médico del Barça, charla con Gavi durante el encuentro contra el Rayo Vallecano en Montjuïc. /
Un cap de setmana estrany, estrany i trist, el que ens ha tocat viure en la família blaugrana. La mort inesperada del doctor Carles Miñarro ens ha recordat amb dolor que, al final, tot és el que som i tot queda marcat pel que decidim. Aquesta teoria, fruit de la ment preclara del filòsof danès Soren Kierkegaard, defensa amb vehemència que l’existència humana no es regeix per valors absoluts, sinó pel lliure exercici de la voluntat que permet a l’individu construir la seva pròpia existència. I això va fer el Barça com a institució dissabte: exercir amb llibertat i saviesa el lliure exercici d’apostar pel respecte, el dol i el dolor, aparcant el present i la competició, buidant les grades de les persones i omplint, una vegada més, la grada dels valors.
I fins i tot consternat, però àvid d’alguna piloteta que m’evadís per uns minuts, diumenge em vaig instal·lar a veure un partit que semblava, pels dos equips protagonistes, atractiu: Reial Madrid -Rayo Vallecano.
Poques novetats (més enllà del bon moment del Rayo) vaig poder treure del partit, però una sí, una conclusió molt clara: Vinícius i Mbappé, definitivament, no se suporten. Saben que em dedico a la comunicació, i per tant, el llenguatge gestual, facial, postural, visual, proxèmic o cinèsic formen part del meu dia a dia, cada dia, i els asseguro que aquests dos esportistes d’elit, però al final dos éssers humans, no se suporten.
Notícies relacionadesUn brindis infinit
No els mentiré, aquesta distància social evidentíssima entre ells és una gran sort per a qualsevol dels seus adversaris, també per al Barça, perquè la seva ridícula animadversió és un xollo sideral per poder combatre’ls. No combinen, no es busquen, no componen, no s’acoblen... I el que resulta més expressiu: ¡poden arribar a ni mirar-se durant tot un partit! Creguin-me, si es tractés de dos taujans seria una simple anècdota, però tractant-se de dos dels millors futbolistes del món vestint la mateixa samarreta, és un brindis infinit al fracàs personal i col·lectiu. I si no... el temps ho dirà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sequera a Catalunya Estat dels embassaments avui a Catalunya: puja el nivell de les reserves
- Operació antiterrorista Els missatges de la dona de la cèl·lula gihadista desarticulada a Barcelona: «Els declararem la guerra i els separarem el cap del cos»
- Garatge clausurat Barcelona construirà 240 pisos a partir del 2027 en un solar de la Diagonal desallotjat per conflictiu
- Catalanisme i educació (1) L’herència de la política educativa a Catalunya
- BARCELONEJANT L’altra opa amistosa de Telefónica al Sabadell