L’Espanyol i el Girona firmen l’empat en una batalla d’estils

Els blanc-i-blaus caminen amb convicció cap a la permanència. Ara se situen per darrere de l’equip blanc-i-vermell, amb dos punts de marge sobre l’Alabès, que tanca la zona de descens. L’equip local va anar clarament de menys a més, tot i que va decebre en la posada en escena. No es va repetir el desastrós començament de la primera volta a Montilivi, en el qual Espanyol perdia 2-0 al quart d’hora i 4-0 abans de la mitja hora, però les sensacions tampoc van ser positives.

Des del xiulet inicial, el Girona va assumir el protagonisme, fidel a la seva idea de joc. Al davant, els periquitos esperaven amagats la seva oportunitat, apostant pel seu clàssic joc directe, amb transicions ràpides i futbol d’alt voltatge en una batalla d’estils de manual.

El Girona va abocar la seva ofensiva per l’esquerra, amb Miguel i Bryan Gil com a punyals, mentre la defensa periquita es multiplicava per evitar pitjors mals. Se li va acumular la feina a Kumbulla i Cabrera davant un rival en què Arthur es va estrenar com a titular. Manolo va repetir onze per quarta vegada, des de l’empat davant l’Athletic fins al partit d’aquest dilluns, passant pel triomf a Vitòria i la suspensió a Vila-real amb els jugadors a punt de saltar a la gespa.

Miracle de Joan Garcia

El Girona tenia més l’esfèrica, però el primer a posar a prova el porter rival va ser l’Espanyol amb un xut de Puado aturat per Gazzaniga. Setanta segons després es va repetir la història a l’àrea contrària amb un xut de Yangel i parada de Joan Garcia. Van ser accions d’escassa munició abans de la gran ocasió del capità periquito, que va topar amb el guant dret d’un immens Gazzaniga (m. 33). Així es va arribar a la mitja part, sense gols però amb la intensitat pròpia d’un derbi català en què hi havia alguna cosa més en joc que els tres punts.

Notícies relacionades

La Vuelta femenina començarà el 4 de maig a la Pedrera

Els promotors bategen el circuit de F1 de Madrid com a "Madring"

L’entrada final de Puado sobre Blind que va causar la groga per al davanter just abans del descans va ser el millor per reflectir una pugna que encara havia d’anar a més. L’Espanyol va tornar dels vestidors amb una marxa més i una pilota recuperada per Urko va acabar a les botes de Jofre. El del planter va avançar amb convicció i va batre Gazzaniga amb un xut ras letal. Va fer un petó a l’escut i va mirar de seguida cap al cel, pensant en el Lluís i la Cristina, els seus pares, morts el 2022 i el 2024, respectivament.

El gol de Jofre va causar el deliri en els 24.000 espectadors que van acudir a l’estadi, però quedava camí per fer. Míchel va moure l’arbre amb Stuani i Portu com a primers revulsius a la recerca de l’empat. Va encertar clarament. El Girona ho va intentar de totes les maneres i va acabar atrinxerant un Espanyol que es defensava com podia. Joan Garcia, el fantàstic porter que segueix acumulant mèrits per anar a la selecció, va evitar l’empat amb un miracle en un míssil de Yangel Herrera, però no va poder aturar l’agosarat penal de Stuani després d’una entrada d’Urko a Tsygankov en plena agonia periquita.