Lamine regateja, Balde galopa

UNA TEMPESTA EN PLE RAMADÀ.

Quan té la pilota té una capacitat màgica i fins i tot irreal. Màgica perquè sap congelar el temps. De sobte no passa res. Està tot atrapat a la pantalla. I després, a l’instant, es desenvolupa una bonica pel·lícula, plena de bellesa i, alhora, contundència. Lamine Yamal té, i en ple Ramadà, aturat el partit al quart d’hora per hidratar-se, regats de tot tipus. Secs, verinosos i nocius com el que va deixar assegut Florentino en l’1-0. Delicats, vellutats i precisos com en el 2-1 quan va esquivar la silueta de Tomás Araujo com si fos un con.

En mitja hora, dos regats dignes de ser al museu. I un gol inoblidable, que va embellir l’estètica estirada de Trubin. La pilota es perdia per la banda quan Lamine Yamal la va recuperar després d’una falta llarga, i mal llançada per Raphinha, que es va convertir, ¡qui l’hi anava a dir!, en assistència perquè el jove dibuixés un gol que era, en realitat, una obra d’art. Un gol que ningú es cansa de veure. Ningú tan jove, amb 17 anys, ho va fer tan jove. Assistència i gol.

VELOCISTA PUR.

Ja havia apuntat en un parell d’ocasions per la banda esquerra, la seva banda, perquè el Barça de Flick juga amb un extrem pur que és, alhora, un dimoni. Es diu Lamine Yamal. Però l’altre costat pertany a Alejandro Balde, que converteix en asimètric aquest equip que ataca per tots costats. El lateral es va apropar per la banda, però on va generar un terratrèmol va ser pel centre. Va robar una pilota al balcó de l’àrea de Szczesny i va galopar més de 70 metres. Anava de punta a punta. I corrent pel centre com si el tartan de Montjuïc, el tartan olímpic, s’hagués desplaçat al centre de la gespa. Va galopar sense fi amb la clarividència necessària per en l’últim sospir detectar l’arribada de Raphinha. Va córrer tan ràpid que va necessitar fins i tot la foto finish. O sigui el VAR. I la tecnologia va determinar la dimensió de l’obra construïda per Balde. ¿Lateral? ¿Defensa? ¿O, potser, un velocista disfressat de jugador.

EL PITXITXI D’EUROPA .

Balde és l’amo de la banda esquerra i això permet que Raphinha, l’"infravalorat" Raphinha, segons Vicente Moreno, entrenador de l’Osasuna, es mogui amb llibertat per tot el front d’atac. Ell no hi és. Ell arriba. Arriba amb astúcia en l’1-0 aprofitant una centrada o era, potser, una defectuosa rematada de Lamine Yamal. Arriba amb força seguint la carrera de Balde, una cosa que no està a l’abast de qualsevol. I en els primers 45 minuts va deixar el seu segell marcant dos gols al Benfica, tres en aquests vuitens. Suma ja 11 gols en 10 partits de la Champions. I és així el pitxitxi. Ha regalat, a més, cinc assistències. I és, per tant, el millor també. Porta ¡27 gols!.

Notícies relacionades

Ni Romário, ni Ronaldo, ni Rivaldo, ni Ronaldinho, ni Neymar… Raphinha, el brasiler més golejador de la història de la Champions

Vingegaard assaja la crono per equips del Tour a BCN

EL JERARCA IÑIGO .

Canvia la seva parella (a Lisboa va ser Pau Cubarsí; a Barcelona li va tocar a Araujo), però ell no deixa de manar. Mana portar la línia a 50 metres de Szczesny amb tota la tranquil·litat del món sense importar-li defensar tot un latifundi. És Iñigo Martínez, el cap de la defensa. El jerarca de l’equip, capaç d’imposar la seva autoritat tàctica i, a més, emocional. Davant el Benfica va tornar a oferir una lliçó de saviesa i ofici, sense cometre ni una sola falta. Per això, Montjuïc va corejar el seu nom i el va ovacionar.