El Mago Pop observa el Mag Pedri

La vida continuava. Però no era un dia qualsevol; trist, això sí. De tornada a l’estadi on van saber que ja no veurien més Carles Miñarro, el metge que els va curar, els va mimar, els va animar, els va aconsellar, li van tributar l’homenatge que el moment requeria.

Doqui, així anomenaven el doctor Miñarro, mereixia un record inoblidable, a més d’una eliminatòria superada. Al tribut hi van col·laborar tots i Raphinha per partida doble, passant al liderat del màxim golejador de la competició.

El segon MVP

D’altres, com Pedri, van prestar la millor dedicatòria amb una actuació màgica, una més, pretesament discreta, però tan cridanera que ja se li coregen les carreres defensives que coronen les seves exhibicions de passada, direcció i regateig. El Mago Pop, a la llotja, va reconèixer la seva versió futbolística. A Pedri tampoc li agafen el truc. La boleta és més gran, però desapareix amb idèntica rapidesa a la vista de tots.

"El meu pare em diu que quan jugui regular, que corri, treballi i ajudi en defensa", deia Pedri, que ho va fer tot jugant de meravella. Es va emportar de nou el trofeu MVP al millor del partit. "Cinc anys sense guanyar-ne un i en porto dos de seguits", va fer broma. Tots dos contra el Benfica. No va necessitar marcar gols com a "Rafa i Lamine", "la dinamita" de l’equip.

Lamine Yamal, el més jovenet de tots, el més modern, el més tecnològic, va deixar una obra d’art d’aquestes que anomenen NFTs i que podria catalogar-se com a única i irrepetible si no fos perquè als 17 anys en crearà una altra semblant, o millor, qui sap quan. La d’ahir tenia una dedicatòria exclusiva. Va assenyalar Lamine Yamal cap a dalt, al cel ja enfosquit, on habita l’ànima de Carles Miñarro.

Va ser un regal d’autor. El va manufacturar ell sol, al recollir una pilota a punt de perdre’s fora de banda. La va salvar. Es va girar cap al camp i va encarar a Dahl, el lateral esquerre, i va avançar cap a l’interior, i va avançar i va avançar. Va aixecar la vista, va intuir un buit i va armar la cama per dibuixar una paràbola preciosa, a mitja altura, que va sublimar la imponent i impotent estirada de Trubin per arribar a aquesta pilota que s’allunyava i allunyava fins que es va allotjar amb suavitat a la xarxa.

Pena expulsada

Notícies relacionades

Ni Romário, ni Ronaldo, ni Rivaldo, ni Ronaldinho, ni Neymar… Raphinha, el brasiler més golejador de la història de la Champions

Vingegaard assaja la crono per equips del Tour a BCN

Un gol que va expulsar la por que la pena fos un adversari que reforcés un Benfica que havia guanyat quatre dels cinc partits de visitant en la Champions i que havia igualat ben aviat el primer gol de Raphinha després d’un servei –¿un mal xut aprofitat o una genial assistència?– de Lamine Yamal. El juvenil musulmà, que havia recobrat forces en l’aturada mèdica al quart d’hora de partit –pel Ramadà– quan es va fer fosc, foragitava els mals pressentiments.

Lamine Yamal, substituït una altra vegada, va posar careta. Aquesta vegada de felicitat, orgullós del golàs que va enviar a la posteritat.