Va per vostè, doctor

Això va agafant cos. Això comença a anar de debò. Classificar-se com es va classificar el Barcelona per als vuitens de final de la Champions, sent segon però amb pinta de primer i, ara, convertint-se en el primer que fa el salt gran als quarts de final –"ara és quan comença l’autèntica Champions", solia dir Johan Cruyff–, és la viva demostració que això que està creant Hansi Flick, en pocs mesos, és una cosa a què cal agafar-se, tenir molta fe, il·lusió i, sobretot, creure-hi molt, perquè és el que transmeten aquests joves esquitxats de veterans que li donen un color preciós al quadre blaugrana.

Ningú ignora, potser, siguin vicis de joventut, que el Barça, aquest Barça, no ha sigut immaculat durant tots els mesos. Ells ho saben, però fa la sensació ¿oi? que, en aquest últim tram de Champions, Lliga i Copa, tot té un altre color, el de saber-se bons, el de conèixer-se millor i, sobretot, el d’haver trobat, vaja que sí, una alineació en la qual, paradoxalment, no hi ha cap tanquet com els que ens van enlluernar a l’inici de l’aventura com eren, com són, Gavi, Fermín o Casadó.

Notícies relacionades

Ni Romário, ni Ronaldo, ni Rivaldo, ni Ronaldinho, ni Neymar… Raphinha, el brasiler més golejador de la història de la Champions

Vingegaard assaja la crono per equips del Tour a BCN

Em sap greu per molts, alguns comentaristes i tertulians de categoria, però la tornada de De Jong és la prova més evident que el centre del camp serà propietat dels que la remenen en els partits importants com el d’ahir a la nit davant el Benfica. Ningú, absolutament ningú en l’actual Barça, en aquest carinyós, vistós i tremend Barça, juga millor a futbol que Pedri, De Jong i Dani Olmo.

Tot i que la davantera sigui tremenda, tot i que Lamine Yamal, ho sento en l’ànima però és veritat, fa coses que no feia Leo Messi a la seva edat (cosa que no significa, sens dubte, que hagi de ser tan bo com la Pulga), i tot i que Raphinha sigui, per descomptat, el millor jugador d’Europa en aquests moments (Vinicius i Mbappé no li fan ombra), és evident que la sala de màquines sempre ha sigut el lloc dels prínceps en el Barça. Per això m’encanta que Flick decideixi apostar pels que la remenen. Va per vostè, doctor, i per tota la seva família, aquests nois no l’oblidaran mai i aquesta golejada n’és la prova.