El PSG fa fora el Liverpool després d’un pols trepidant

No havia guanyat cap equip francès a Liverpool en els últims 15 enfrontaments i el PSG no només va trencar la mala ratxa sinó que ho va fer mostrant l’actitud d’un gegant. Al Parc dels Prínceps va avassallar el conjunt d’Arne Slot i a Anfield va acabar de coronar-se. Té atac, té pressió i té capacitat de patiment. Per sort per al Barça, en cas de progressar tots dos, no se’l trobaria fins a la final. És un equip que intimida.

Sortida furiosa

El Liverpool va rescatar les partitures de heavy metal de Jürgen Klopp per sortir a escena i va semblar ensordir els jugadors del PSG amb la sempre sorollosa col·laboració d’Anfield. Mo Salah va liderar la càrrega i en els primers sis minuts va poder-ne fer un parell. Estrany que no fes diana. Fa un any que enfila el que sigui a l’agulla.

El PSG no va aconseguir el propòsit de Luis Enrique de quedar-se la pilota i marejar-lo tant com fos possible. No era el Liverpool del Parc dels Prínceps, ficat a la seva closca. Era el Liverpool amb adrenalina tan habitual d’aquesta temporada, que empeny i asfixia. Però l’equip parisenc, encara sense possessió, va viatjar a Anfield amb verí. No va renunciar, ni de bon tros, a agafar l’esquena als reds i ho va aconseguir a la primera sortida. Dembélé va aprofitar una malaptesa de Konaté per igualar ben aviat l’eliminatòria (m. 12).

El gol va relaxar la soga sobre el coll parisenc. L’equip d’Arne Slot no va deixar de pressionar, però Luis Enrique es va desesperar a la banda per les ocasions creades i no aprofitades a la carrera. Alisson, l’heroi de l’anada, va frustrar un u contra u de Barcola; i no van afinar Kvaratskhelia ni Dembélé.

Notícies relacionades

Equip pet...¡¿Com?!

L’Inter espera el Barça en semifinals després de fer fora el Bayern

El líder de la Premier va sortir en tromba a la segona part. Entre Donnarumma i la capacitat de resistència de la defensa van salvar el PSG de caure al precipici, per on anava caminant sobre la corda fluixa. A Salah li van tornar a treure el caramel de la boca. També a Alexander-Arnold. I a Quansah, que va enviar un cop de cap al pal.

Al conjunt de Luis Enrique ja no li va resultar fàcil posar-se a galopar. Però va saber patir, perquè el partit va avançar a un ritme trepidant. L’eliminatòria es va disputar més en l’esfera de l’èpica que del virtuosisme. I com a tal, va desembocar en la pròrroga. El PSG va vorejar el gol diverses vegades. Però no va poder saltar d’alegria fins als penals gràcies a un gran Donnarumma.