El somriure metàl·lic

El Barça, classificat una altra vegada per als quarts de final de la Champions després de repetir triomf contra el frustrat Benfica (0-1 a Da Luz, 3-1 a Montjuïc), es trobarà en el següent revolt amb el vencedor de l’encreuament Lilla-Dortmund (1-1 a Alemanya). Però si bé la temporada passada, encara amb Xavi Hernández com a entrenador, sempre quedava la sensació que a la festa només li quedava una última cançó, música per tancar les discoteques, amb Hansi Flick hi ha arguments per continuar creient que això és només el començament.

Triomf coral

Si bé la victòria del Barça va ser molt coral, van ser una sèrie d’episodis els que quedaran per sempre incrustats a les meninges dels aficionats. Com qui divisa una pedra en l’asfalt, retorça el turmell i, per un moment, sense que la pedra s’hagi mogut del lloc, se sent com Messi destrossant el maluc de Boateng. Després, la puntada de peu a l’infinit.

No seran pocs els nens i nenes, però també els que es reconcilien diàriament amb la seva infància, els que provin d’imitar el que va fer Lamine Yamal al portuguès Florentino. El davanter del Barça no va canviar l’orientació, va canviar el curs del temps i de la memòria amb la seva retallada. Florentino va caure de cul a terra. A Otamendi no li va fer falta esfondrar-se físicament, ja ho va fer el seu cap per ell. El central es va quedar en blanc mentre Yamal, no content amb això, va inventar una assistència que no existia i va oferir a Raphinha el gol inaugural. A partir d’allà, ¿què més es podia esperar?

Doncs n’hi va haver més. Perquè Tomás Araujo, el lateral del Benfica, va haver de veure una estona després com Yamal, amb tot just dos tocs, el deixava a la lluna abans de presenciar des de la línia de fons, i amb gest d’extrema incomprensió, com el noi de Rocafonda enfocava la porteria. La rosca a gol de Lamine Yamal, en realitat, va ser el de menys. El veritablement increïble del moment va ser veure com al davanter, en una diagonal perfecta respecte al porter Trubin, ni tan sols li feia falta mirar on era la porteria per rematar el seu poema.

Notícies relacionades

Ni Romário, ni Ronaldo, ni Rivaldo, ni Ronaldinho, ni Neymar… Raphinha, el brasiler més golejador de la història de la Champions

Vingegaard assaja la crono per equips del Tour a BCN

No estaven per a gaire poesia els seguidors del Benfica, que van respondre encenent bengales tal com van fer a Da Luz. Els seguidors del Barça, mentrestant, es delectaven amb un nou cant al futbol de Pedri, de ple en la carrera per la Pilota d’Or. Fins i tot van poder aplaudir de valent Balde, la carrera del qual va esquinçar el Benfica abans de brindar la sentència a Raphinha, qui si no. El brasiler acumula 27 gols i 16 assistències aquesta temporada. Un dels upgrades més increïbles que es recorden en aquest esport. Ni tan sols va inquietar els de Flick el momentani 1-1 d’Otamendi després d’una relliscada de Ronald Araujo. La superioritat era massa gran. Tant que la segona part va ser com si no s’hagués jugat.

El Barça va veure ahir com era enterrat qui fos el seu àngel de la guarda a la llitera, el doctor Carles Miñarro. Va poder honrar la seva memòria.