CONTEXT

Un ADN poliesportiu

El Barça no seria el que és si no hagués anat més enllà del futbol. No hi ha equip al món que tingui un palmarès combinat i divers tan majestuós

jcarmengol43251300 soccer football la liga santander fc barcelona v villarr180509195502 / REUTERS / ALBERT GEA

Segons el Centre de Documentació i Estudis del F.C. Barcelona, no hi ha cap fotografia de la secció de lluita grecoromana del Barça ni tampoc d’una de les seves figures, Emili Ardévol. Però sí que se sap que, ara fa cent anys, el Barça tenia aquest esport entre una de les activitats que es feien en nom del club. També van néixer la secció de tennis i de ciclisme, que ja no existeixen. Amb el nom d’aquell Ardévol mític i força desconegut es va batejar una de les primeres penyes blaugrana, que va protagonitzar aldarulls notables amb la Peña Ibérica, formada per jugadors de rugbi de l’Espanyol. No és estrany, doncs, que una trifulga entre lluitadors i rugbistes, acabés en una batalla campal que va instaurar, el 23 de novembre de 1924, l’origen violent de la rivalitat entre tots dos equips. Però bé, parlem de seccions. A part dels ferris combats a la manera clàssica, els primers barcelonistes, com he dit, també pujaven a la xarxa i pedalaven a la Volta a Catalunya. Entre ells, ni més ni menys que Mariano Cañardo. El 2003, Laporta va intentar revifar el ciclisme, però la cosa va acabar malament, amb les rodes punxades, tot i que el director del projecte va ser Melcior Mauri. Entre les seccions que ja no existeixen hi ha el beisbol, el judo i la gimnàstica, però moltes de les altres encara sobreviuen, tot i que sota el paraigua de l’amateurisme: atletisme, rugbi, hoquei sobre gel... I després hi ha les seccions professionals, és a dir, les que representen alhora una continuïtat de la tradició i un notable llast econòmic.

El barça no seria el que és

Notícies relacionades

si no hagués anat més enllà del futbol. No hi ha equip al món que tingui un palmarès combinat i divers tan majestuós. Els grecs i els turcs excel·leixen en futbol i bàsquet, però ¿on són quan parlem d’hoquei? ¿I els del PSG quan diem bàsquet? I l’honorable Benfica, que disputa torneigs de pesca i de billar, pot presumir d’hoquei també, però ¿què té a dir amb l’handbol? ¿I el Madrid? ¿Què sap el Madrid del futbol sala?

El Barça és poliesportiu per naturalesa, com cap altre club. Però resulta que practica la teoria dels vasos comunicants. Quan la pilota no entra a la porteria, aleshores emergeix la cistella. I a l’inrevés. És el que ara succeeix amb un bàsquet que es dessagna lentament, irremissiblement, mentre els nois de la Masia prometen el paradís. Tot això, en un Palau efervescent, malgrat les decepcions, que un dia d’aquests caurà fet miques. Potser com les seccions, deixant a banda les noies, és clar. Però, pensem-hi, Alexia i Aitana juguen sobre la gespa, no pas en el parquet.

Temes:

Barcelona PSG Espanyol

Inicia sessió 0 Comentaris

Una Volta amb Pradell per als homes i Pal per a les dones

Punter dona vida al Barça en un triomf crucial (87-80) sobre el Partizan