GABRIELA STOCKLER: "No saps el que passarà, és la part bonica de la distància"

Mariona Soler i Cairó és una habitual en la Marató, però aquest any s’estrena en una tasca que ha exercit durant molts anys en altres curses de menys distància.

Ella serà una de les llebres femenines amb la missió de portar fins a bon port el grup de corredors i corredores que es vulguin sumar a la barqueta de la prova que escullin, ja sigui la Mitja o la Marató. Aquesta iniciativa impulsada per l’organització de les dues proves i l’Ajuntament de Barcelona té per objectiu potenciar la participació femenina en la distància de Filípides, donant-los més protagonisme i augmentant la seva visibilitat en la cursa. La Mariona és la presidenta d’un dels clubs de corredors de més tradició a Catalunya: Corredors.cat.

Un grup amb majoria de socis masculins que, amb els anys, ha anat guanyat presència femenina fins al punt que el 2023 va cedir el testimoni de comandament a una dona, cosa que veu com un avenç en la igualtat d’aquest esport. "Crec que l’esport, sobretot a escala popular, és una bona manera de poder trencar barreres i arribar a un equilibri. Estar en l’associació em permet trobar altres persones amb qui practicar aquest meravellós esport", afirma.

Ella, que ja sortia a córrer amb la seva gossa en els anys d’institut i que va debutar, com gairebé la majoria de dones, en una de les múltiples Curses de la Dona que se celebren a Catalunya, enalteix l’auge del running en el seu col·lectiu: "És positiu que les dones hàgim trobat aquest espai i ens permetem sortir a entrenar regularment. Tenir aquesta estona personal de trobar una activitat divertida, una manera d’estar en forma, millorar la salut i estar més contentes".

Mònica Pau Prat recorda amb un somriure els anys en què anava a animar el seu pare mentre corria la marató de Barcelona. I, ja aleshores, pensava en la il·lusió que li faria poder creuar l’Arc de Triomf algun dia, convertit en l’anhelada meta des de l’edició passada.

Aquest any, pare i filla han decidit córrer els 42,195 quilòmetres. El Josep, que va arribar a fer la marató cinc anys consecutius abans de la pandèmia, ho tornarà a fer als 62 anys. La Mònica, triatleta des de fa uns quatre anys, desafiarà la distància per primera vegada. I ho faran junts de principi a final amb l’objectiu d’arribar abans de les 4 hores, tot i que això sigui el que menys importa.

"La motivació és fer-la tots dos junts, em fa molta il·lusió compartir-la amb ell", assegura la Mònica, que confessa que potser aquest any no s’hauria decidit a fer-la sense el seu pare. Això sí, està convençuda que serà la primera de moltes.

Tampoc el Josep es plantejava tornar a fer una marató –fa 10 anys, explica, ni ho dubtava–, fins que ella el va començar a motivar. "En el fons sabia que ell volia tornar, però necessitava una empenta que ha acabat sent mútua", diu la Mònica, que li ha donat voltes al que passarà al famós mur de la marató, el terreny desconegut entre els 30 i els 42 quilòmetres.

"En el moment que jo no tiri, ho farà ell per mi", resol. I quan més fallin les cames, allí estarà el suport de la seva mare, l’última empenta anímica per poder creuar l’Arc de Triomf junt amb el seu pare. Tal com imaginava.

Notícies relacionades

Una Volta amb Pradell per als homes i Pal per a les dones

Punter dona vida al Barça en un triomf crucial (87-80) sobre el Partizan

Gabriela Stockler va ser una de les 24.699 corredores que van marcar una fita quant a la participació femenina completant l’última a marató de Nova York. De la prova, i altres maratons dels EUA, recorda que la va sorprendre la gran quantitat de dones que corrien a ritme molt alt, cosa que ja està veient en distàncies més curtes aquí. "Vaig participar en la Mitja i em vaig quedar sense paraules de la quantitat de dones que vaig veure corrent molt ràpid. I crec que en la Marató de Barcelona també pot arribar a ser així".

Oriünda de Belo Horizonte (Brasil) i assentada des del 2017 a Barcelona, on exerceix de professora i investigadora en Economia i Finances a la UPF, Stockler parla sobre aquesta prova amb la passió d’aquelles persones que viuen eternament amb l’enamorament sobtat des que va debutar a París el 2022. "Tinc un passat esportiu vinculat a la gimnàstica rítmica, però no sabia el que era la marató. La meva primera presa de contacte va ser per una aposta amb el meu germà per participar en la de Barcelona del 2020, que es va acabar suspenent per la pandèmia. Així que, córrer en dues hores o cinc, per a mi significava el mateix. El meu entrenament va ser molt curt, dos o tres mesos. Però vaig entrenar-me bé, el dia de la cursa a París va ser genial i et juro que en els dos últims quilòmetres amb la gent que animava vaig començar a plorar i em vaig dir: ‘Déu, això és màgic’". I des d’aleshores ja són set les maratons que acumula en el seu caseller.