Tal faràs, tal trobaràs: una remuntada de campió

A l’Atlètic no li remuntaven un 2-0 des del 2007. Ho va aconseguir Lamine Yamal, que no marcava en la Lliga des del 0-4 del Bernabéu

Fermín vol agafar Lamine Yamal, que corre per celebrar el 2-3. | JUAN MEDINA / REUTERS

Hi havia proves de la indestructible resistència del Barça des que va començar l’any. El feliç i impol·lut 2025 continua. El grup va rascar i rascar per esborrar la taca vermella que havia de tacar l’any després de 17 partits, 14 amb victòria, fins a transformar-la en color verd, en una insòlita mutació cromàtica.

Dos gols tenien en contra els blaugranes davant un Atlètic al qual no li havien remuntat dos gols des del 2007. En un total de 662 partits. Quatre gols van marcar davant el paradigma d’equip defensiu i competitiu en un camp en el qual juguen fins i tot els aplegapilotes per amagar la pilota quan guanya l’Atlètic.

"Si guanyàvem era un èxit, ja que sortíem d’aquí sent líders i amb un partit menys", reconeixia Lamine Yamal, reclamat davant els micròfons de Dazn. Es va presentar tard, després de celebrar una estona la gesta al vestidor. "Volíem disfrutar una estona junts que entrem en la selecció", va explicar.

Ràbia i impotència

Va marcar de retruc, però no li va importar gens ni mica. El seu gol culminava, no acabava, la remuntada després dels gols marcats per Lewandowski i Ferran. "Sentíem ràbia i impotència, i hem donat el millor de nosaltres mateixos", va dir sobre el pensament regnant en les files culers. Lamine Yamal va marcar al Benfica en la Champions i a l’Atlètic en la Lliga: el seu últim gol va ser en el 0-4 del Bernabéu.

La derrota que amenaçava amb el 2-0 era de les que duren més temps. Dues setmanes, mentre durés el parèntesi de les seleccions. Aquest dilluns, els 19 internacionals blaugrana estaran al cel, volant i disfrutant d’una gesta. Una altra: ningú havia remuntat dos gols a Simeone. L’histriònic Cholo, de cop, va deixar de saltar per la banda i fer escarafalls amb els braços.

Notícies relacionades

Aclaparat i ben mut es va quedar el tècnic argentí matalasser. Derrotat. Disfrutava amb el 2-0 al minut 70, sense sospitar que s’acostava una tempesta. Un huracà. Quatre gols en contra fins al minut 98 que va allargar De Burgos Bengoetxea, una versió accelerada de "tal faràs, tal trobaràs". De Barcelona va sortir amb una victòria (1-2) sense merèixer-la al desembre, la primera de la seva carrera a la banqueta blanc-i-vermella; al febrer, un empat també immerescut, igualant un 3-1 i un 4-2 en contra. El Barça no tan sols va igualar la renda adversa, sinó que la va superar amb quatre gols, mentre que la plantilla del Madrid i els seus milions d’aficionats contemplaven l’obra de Hansi Flick.

Incandescent estava el Metropolitano quan va comparèixer el Barça. Quedaven cendres del pas del Madrid dimecres passat. Apagat es va quedar després que els visités el líder.

Temes:

Champions Dazn

Inicia sessió 0 Comentaris

Himne a l’alegria

La gran rebel·lió del Barça