Marc Márquez no deixa ni les engrunes en el GP de l’Argentina

Aquest diumenge, a Termas de Río Hondo, davant 79.222 aficionats molt apassionats, els Márquez Alentá van tornar a protagonitzar una carrera gloriosa, única, recordant, sens dubte, l’època en què sent nens corrien als aparcaments de les grans superfícies, als petits circuits de kàrting, mentre el pare Julià els vigilava i cuidava, i la mare Roser els tenia a punt els macarrons, el seu plat preferit.

L’Àlex, el germaníssim, el noi que porta 226 grans premis a l’esquena i que ahir podia somiar amb la seva primera victòria en MotoGP, va manar durant bona part de la carrera a l’aprofitar una badada, a la volta 5, en què el Marc va caure a terra al revolt 1 del traçat de Termas de Río Hondo. "Vaig veure que s’obria massa i vaig pensar: ‘Va, vinga, intenta-ho’, i em vaig colar per dins. Tot i que ja sabia que seria molt complicat mantenir-lo allà darrere totes les voltes", va comentar l’Àlex, que va reconèixer, quan el Marc el va superar al final de la increïble recta de 1.066 metres per arrabassar-li la primera plaça, que com a mínim aquesta vegada sí que havia estat molt a prop de la seva primera victòria, "que tant de bo que arribi durant aquest any".

Això del Marc, de nou, va ser espectacular. No va deixar cap engruna per menjar. Ja fa dos grans premis consecutius que aconsegueix tots, tots i tots els rècords i marques. Tant a Tailàndia com a l’Argentina, el Caníbal, com ja l’anomenen a Itàlia, ha guanyat les quatre carreres, amb dues poles i dues voltes ràpides. Aquesta vegada no només va homenatjar el mític Ángel Nieto, aconseguint empatar-li a 90 victòries i reconeixent que "va ser el mestre de tots, va ser qui va inventar això a Espanya, va ser qui ens va empènyer a tots", sinó que també va empatar amb el mític pilot australià Mick Doohan, un altre monstre de les dues rodes, a l’aconseguir la pole, la victòria i la volta ràpida en un mateix GP, per 28a vegada, com també va fer Doohan.

El Marc elogia l’Àlex

"No ha sigut gens fàcil, ja que l’Àlex ha fet una carrera fabulosa. He hagut de jugar-me-la més d’una vegada", va comentar el Marc després de la seva gesta. "A la volta 16 he hagut de protagonitzar una de les meves famoses salvades, que feia temps que no feia, cosa que vol dir que anava molt forçat. Després, en el primer intent d’avançar l’Àlex, he perdut adherència. M’he hagut d’obrir molt i m’ha tornat a passar, així que, en el segon intent, faltant quatre voltes, m’ho he preparat més bé i he collat fort al final de la recta tan llarga. I m’he colat. L’Àlex m’ho ha posat difícil i ha demostrat que aquest és el seu any i que, segur, guanyarà més d’un GP", va assegurar orgullós sobre el potencial que veu aquesta temporada en el seu germà.

El Marc, que va insistir a dedicar aquest llamp de carrera al 12+1, "ja que ell va ser qui ens va obrir les portes a tots d’aquest esport tan meravellós i apassionant", va reconèixer que el seu germà el va forçar tant que havia tingut un parell d’ensurts, tot i que només un, aquesta salvada, s’ha pogut veure per televisió. "El paio està corrent de meravella i, així com a Tailàndia ho tenia tot força controlat, aquí he hagut de donar el millor de mi, que és el que toca, per poder-lo derrotar. Ja ho veus: el meu germà sent el meu primer rival en la lluita pel títol. ¡Increïble! Estic tan content per això com per haver repetit victòria".

No cal dir que Pablo Pablete Nieto, un dels fills del gran Ángel, va donar les gràcies al Marc per recordar el seu pare. "El pare, tothom ho sap, s’estimava molt el Marc i sempre el va admirar. I que ara el Marc aconsegueixi el triomf 90 i el celebri amb tots nosaltres és meravellós i molt d’agrair", va assenyalar agraït pel sentit homenatge del pilot de Cervera.

Notícies relacionades

«‘De qualsevol manera cobrareu’. ‘¿Com?’ ‘Diré al Barça que us contractin’»

El porter dels miracles

Els Márquez Alentá no van tenir rival a l’Argentina, ja que fins i tot el pilot que va acabar en tercer lloc, Franco Morbidelli (Ducati), que se la va jugar amb pneumàtic blanc posterior quan tots els favorits portaven el mitjà, va anar sempre a més d’un segon dels germans de Cervera. I val més no dir res del bicampió Pecco Bagnaia, company de fàbrica del Marc, que es va haver de conformar amb la quarta plaça i ja està a 31 punts del líder del Mundial, és a dir, a més d’un GP de distància.

Ple espanyol

L’espanyol Ángel Piqueras (KTM) va aconseguir la seva primera victòria de la temporada al vèncer per 36 mil·lèsimes de segon el també espanyol Adrián Fernández (Honda) en Moto3. Juntament amb ells, José Antonio Rueda (KTM) va mantenir el lideratge del campionat i va completar el segon podi íntegrament espanyol en el Mundial d’aquest any.En Moto2, el britànic Jake Dixon (VDS Racing) no va tenir rival i va liderar fins a la bandera de quadres sense donar opció al líder del Mundial i home de la pole, Manu González (Liqui Moly Dynavolt Intact GP), que el va acompanyar al podi amb l’italià Celestino Vietti (SUP Racing).