El Barça no sap perdre
Fa setmanes que el Barça no sap perdre, però és que, de fet, els rivals sembla que tampoc el saben guanyar. El Barça, avui, és sinònim de solvència, de rigor i per damunt de tot, de victòria. Ja no fa falta ser culer per percebre que aquest equip s’ha confabulat i ha pactat amb el destí sortir airós fins i tot quan les coses es torcen. Aquesta temporada, hem jugat contra l’Atlètic de Madrid en tres ocasions. En la primera, fins i tot sent netament superiors i merèixer una victòria folgada, es va perdre. La deessa fortuna va ser esquiva amb un equip en autèntica progressió que en el partit de la primera volta va veure com els matalassers s’emportaven els tres punts sense oferir gairebé res per a tant botí. Coses del futbol, ¿oi? El segon envit va ser més recent, fa tan sols uns dies, i després d’anar perdent 0-2, i a casa, a Montjuïc, van saber reaccionar amb barra i brillantor per passar a dominar un marcador que van col·locar amb 4-2. Al final, i contra tot sentit futbolístic, els del Cholo Simeone van aconseguir revertir la realitat, en un epíleg embogit i deixant un inesperat i infreqüent 4-4 en el lluminós.
¿Què va passar diumenge en la tercera disputa entre tots dos, ja en la tornada de Lliga, i de nou en terreny atlètic? Doncs que la bogeria a què ens està acostumant aquest enfrontament, va firmar un nou final inaudit: A la tercera va ser la vençuda, i com si d’un grup en formació es tractés (que, en realitat, d’això es tracta) el nou i imberbe Barça de Flick, en el seu partit menys precís i preciós davant d’ells, va donar un sonor cop de puny de tossuderia i sobrietat sobre la taula, com per demostrar al món sencer que aprenen dels errors, i aprenen ràpid, passant de partits brillants en fons i forma amb derrota o empat final, a partits estranys, incòmodes, parcs de futbol, però amb cita sorprenent i innegociable amb el triomf.
I aquí estem, en un 2025 on no sabem perdre. Ni sabem, ni volem aprendre a fer-ho. Ja ho deia el gran Eugenio: Virgencita, virgencita, deixa’ns com estem...
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals
- Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»