Lamine Yamal: "El dentista m’ha dit que els nens es posen els bràquets per mi"

Molt bé, tenim una relació molt familiar. Estic molt content de tornar a veure els companys i ara toca disfrutar i jugar.

Una llàstima la lesió d’un altre jugador que va impactar en el seu debut amb ‘la Roja’ com va ser Marc Casadó.

Després del partit contra l’Atlètic li vaig preguntar com aniria a la concentració i em va explicar que s’havia de fer una ressonància perquè el genoll li feia mal. Vaig parlar amb ell ahir [dilluns] i li vaig escriure que es recuperés aviat, que quan tornés, el visitaria i estaríem una estona junts. Esperem que es recuperi aviat. L’estimem molt.

¿Com porta el seu rol de ser l’estrella de la selecció i del Barça?

No penso en això. Vull disfrutar i passar-ho bé, jugar a futbol, que és el que millor sé fer.

¿De la Fuente i Flick li insisteixen molt perquè segueixi tocant de peus a terra?

M’ho han dit tant que ja no m’ho repeteixen. És una cosa que has de tenir sempre al cap. Només et farà mal si et creus el millor en tot.

Però no es pot reprimir quan el canvien fent alguna mala cara...

Així es veu que tothom vol jugar. En el moment del canvi tot jugador s’enfada. És normal, però de camí cap a la banqueta et passa. Entra un company que quan tu ets al camp volia que ho fessis bé i, al final, és el mateix.

Quin èxit va tenir la seva última visita al seu barri de Rocafonda, amb drons inclosos. Una rebuda espectacular.

Va estar molt bé. Al meu barri estic com a casa meva, disfruto molt, tothom em tracta molt bé, ens estimem molt. M’ho passo molt bé allà.

¿S’adona que és el gran referent de tots els nens a qui els agrada el futbol?

Quan veig nens amb la meva samarreta em sento molt feliç, és el que sempre he somiat. L’hi dic a la meva mare, no sé el que estic vivint, però ho disfruto molt.

Fins i tot li copien el pentinat.

Sí i també m’ho ha dit el dentista. Els nens van a posar-se bràquets gràcies que els han vist en mi. És una cosa que va de la mà amb el futbol. Els nens volen ser com els seus ídols i ho disfruto molt.

¿Com porta el Ramadà en la concentració d’Espanya?

Igual que al Barça, amb la diferència que allà m’entreno i me’n vaig a casa i aquí hi ha més activitats. He de baixar amb els mitjans, fer anuncis..., és diferent, però m’aixeco a les 4 per beure aigua i després segueixo la mateixa rutina dels meus companys, excepte l’hora de dinar. Estic bé físicament, en un bon moment físic i mental.

¿Com porta la relació amb veterans com Lewandowski?

Som una pinya. Som molt més equip que l’any passat. És el més normal que passa amb el temps quan s’ajunten un grup de jugadors i passen temps junts. Només va venir nou Dani Olmo, que va estar a l’Eurocopa. Som molts espanyols i formem una gran família. Es va poder apreciar amb la celebració contra l’Atlètic o el Benfica.

¿Qui es mereix més la Pilota d’Or: Raphinha o vostè?

No hem parlat d’això. Si el Barça guanya els títols que té per davant, un se l’emportarà. Soc molt feliç per Raphinha, sempre l’hi dic, el seu canvi ha sigut increïble i està fent una gran temporada. La Pilota d’Or no em preocupa.

¿Quines són les claus de l’èxit de Hansi Flick?

Ens ha posat en la ment que el més important és la intensitat, lluitar l’un per l’altre, que ho donem tot pel club, pels jugadors, per l’afició, per la família...

Sembla molt afectuós...

Es preocupa per tothom, t’ho explica tot per saber en què millorar o no. L’hi agraïm.

¿Ha arribat algun dia tard a alguna reunió?

Per sort no he arribat tard. Si no, no hauria jugat com li va passar al Jules [Koundé]. És un entrenador que sap el que ha de fer per comptar amb el respecte de l’equip.

¿Com s’entenen amb ell?

En anglès, però ja diu alguna cosa en espanyol. En el meu cas ens comuniquem en anglès.

¿Com ha digerit el pas de viure a La Masia a fer-ho ja de manera independent?

He passat a tenir una vida més tranquil·la. Dins de la residència sí que estava tranquil, però fora hi ha sempre nens a la porta i no pots fer la teva vida tranquil. A casa meva puc descansar, vaig a veure la meva mare i el meu pare quan vull. Tinc més llibertat.

¿Sent l’emoció que s’acosta algun gran títol?

És una cosa que ja vaig notar la temporada passada quan a la Champions ens va eliminar el PSG. Sí que tinc aquesta sensació de formar part d’un equip guanyador. L’any passat, el partit contra l’Atlètic, un partit com el de diumenge, no el trèiem. Igual que contra el Benfica. Tenim la sensació de ser un equip guanyador, que vol més.

Notícies relacionades

El porter dels miracles

La revelació que el Barça va contactar per Instagram

¿Què diria als culers que no volen ni imaginar-se una final de la Champions League contra el Reial Madrid?

¿Per què no? No s’ha de témer cap equip. Nosaltres som els que més mal fem al Reial Madrid i viceversa.