«‘De qualsevol manera cobrareu’. ‘¿Com?’ ‘Diré al Barça que us contractin’»

«‘De qualsevol manera cobrareu’. ‘¿Com?’ ‘He pensat que diré al Barça que us contractin. Com sabeu en el Barça hi estan ficats tots [...]. Podeu entrar vosaltres també’. ‘I nosaltres, ¿què farem al Barça? [...] ‘No heu d’anar a treballar. Simplement és un contracte i se us va pagant’». 

Dues germanes en edat de jubilació rememoren en el documental ‘Laportagate’, del periodista Andreu Rauet, la forma en què se’ls va proposar recuperar una inversió fallida, que elles en realitat estimen que va ser una estafa, al desaparegut Reus Deportiu i en un club xinès. En la seva denúncia en un jutjat de Barcelona consten més situacions d’aquest tipus, d’inversors a qui Joan Laporta hauria obert les portes a una nòmina al club blaugrana per compensar les pèrdues d’un negoci privat. 

Apareix, per exemple, el nom de Toni Cruz, de 78 anys, productor de televisió, creador de Gestmusic i integrant de La Trinca. Cruz va ser incorporat al FC Barcelona per Laporta el 2023 en qualitat d’assessor extern de Barça TV i ara forma part del consell d’administració de Barça Produccions SL. Ell també hauria perdut diners amb el Reus Deportiu. I apareix el nom de Bryan Bachner, avui responsable del Barça Vision i director de les oficines del club a Hong Kong i Nova York

«En el documental es realitzen acusacions molt contundents en què jo no entraré a fer judicis de valor de si són certes o no, però les dues germanes expliquen que se’ls va oferir treballar al Barça de forma fictícia. Una acusació molt important i que al soci barcelonista hauria de preocupar», comenta Rauet, de 24 anys, en una trobada amb EL PERIÓDICO dies abans de l’estrena de la peça audiovisual, celebrada avui als cines Texas. A partir d’aquesta nit pot veure’s a Youtube.

Rauet va començar a indagar en la inusual dissolució del Reus Deportiu per deutes i impagaments quan militava a Segona A, el 2019. Ho va fer com a treball de final de grau juntament amb dos companys. Sentien que l’hi devien al club de la seva infància. D’aquí va sortir una primera peça audiovisual, el cas Reus. Va optar després Rauet per continuar investigant en solitari. «He anat rascant, trucant a portes, i conec alguns inversors inquiets que s’adonen que no han sigut els únics i aconsegueixo fins i tot que s’atreveixin a parlar davant la càmera en el documental». 

I així, a poc a poc, ha anat traçant la gruixuda línia de la sospita que uneix el Reus, un club xinès i el Barça de Laporta. Una trama que acumula cinc denúncies als tribunals –quatre en vigor–, més d’una desena d’afectats i unes pèrdues mínimes d’uns set milions d’euros, possiblement més. En tres, Laporta apareix com a imputat i en una altra, com a testimoni.

Proposta suculenta

L’origen es remunta a quan Joan Oliver, Xavier Sala i Martín, Rafa Yuste i el mateix Laporta formen la societat d’assessoria Core Store SL. Més tard Laporta i Oliver van constituir CSSB Limited, dedicada a la gestió esportiva i amb seu a Hong Kong, que va entrar amb participació majoritària al Reus. Laporta sempre va defensar que va ser un projecte personal d’Oliver, el que va ser director general en la seva primera etapa al Barça.

A una sèrie de persones se’ls va proposar una inversió suculenta al Reus i en un club universitari xinès, el BIT, units per la voluntat de crear una espècie de Masia en el gegant asiàtic. Aquests inversors eren seduïts per una parella que feia d’intermediària i que figuren com a imputats en totes les denúncies. El mateix que Oliver. I que Laporta, excepte en una. Segons els testimonis recollits en el documental i en els jutjats, ni se’ls va tornar l’invertit, ni l’interès pactat, que era del 6%. I tots ells, sense cap coneixement financer, consideren que en realitat tot va ser una estafa deliberada. 

Laporta, Oliver, Yuste i Sala i Martín figuraven en la documentació que se’ls presentava als possibles inversors com a garantia de fiabilitat. «És evident que hi ha un vincle. Delictiu o no, doncs no ho sé, ja ho dictaminarà un jutge. Però els seus noms apareixen com a responsables en l’empresa que era propietària del Reus», explica Rauet.

El president blaugrana va firmar fins i tot un paper de garantia a un inversor en nom de CSSB Limited. I des del seu despatx legal de Barcelona es van distribuir els pocs interessos que es van tornar. Laporta va sostenir sempre que el seu paper va ser només testimonial. Però en la seva recent declaració als jutjats per una de les denúncies, el màxim dirigent blaugrana va parlar en primera persona sobre el Reus.

«Laporta allà rellisca. És sorprenent i és significatiu que després de cinc o sis anys dient que no tenia res a veure amb el Reus, per primera vegada es refereix a les ofertes que van rebre per vendre el club en primera persona», diu el periodista.

Quatre denúncies en marxa

Entre els suposadament estafats figuren les germanes Paula i Carmen Tartas, que van aportar 400.000 euros (denúncia 1). Un germà seu que en va posar 50.000 (denúncia 2). Una família a qui li va tocar una Primitivade 34 milions i que va invertir 4,7 milions tant a Core Store com a CSSB (denúncia 3). I el tennista Albert Ramos, que va perdre 100.000 euros (denúncia 4). Potser amb l’exposició de les denúncies i el documental sorgeixen més víctimes. Sospites que hi ha més afectats que opten per callar –algun exesportista entre ells–, existeixen. On van anar a parar tots els diners són la incògnita que eleva el documental i que Hisenda està investigant.

Notícies relacionades

El porter dels miracles

La revelació que el Barça va contactar per Instagram

Es produeixen ara mateix moviments d’advocats per ajuntar tots els casos en un únic jutjat d’instrucció. «Seria més fàcil perquè poguessin avançar i no prescriguin. Al cap i a la fi són casos molt similars», explica Rauet. Si no surt ningú del FC Barcelona oferint la seva versió al documental, no serà perquè no ho intentés. «Vaig enviar ‘emails’, whatsapps, vaig trucar... No vaig obtenir resposta. L’única, que amb el procés obert no era convenient manifestar-se». Sala i Martín, preventivament, el va bloquejar a Twitter sense ni tan sols haver-se dirigit a ell.

Per tancar el cercle entre el Reus, el BIT i el Barça, anotar alguns noms més. Joan Sentelles, actual director operatiu de l’Espai Barça, va ser vocal i gerent en el moment de la fallida del Reus. Pere Mellado, ara cap dels serveis jurídics al club blaugrana, era el secretari del club desaparegut. I l’esmentat Bryan Bachner, va ser cap de llança en el projecte BIT. «Bryan Bachner està untat, l’han ficat de director a Àsia i ben calladet», diu en un moment del documental la intermediària.