Nova era per a l’olimpisme

El Comitè Olímpic Internacional (COI) escull demà el seu nou president en una sessió que marcarà el destí de l’esport olímpic els pròxims anys. La marxa de Thomas Bach després d’haver complert el màxim de 12 anys de mandat al capdavant del COI obre nous escenaris en la màxima autoritat olímpica i fins a set candidats, sis d’ells homes, aspiren a dirigir l’ens.

La majoria d’ells coincideixen en aspectes com que el medi ambient i la tecnologia han de ser estratègics en la nova era del màxim organisme olímpic, així com recuperar la neutralitat del comitè en qüestions polítiques o en la regulació de l’esport femení. D’altra banda, la forma en què s’haurien de celebrar els Jocs del futur o la retribució dels atletes són altres aspectes en els quals hi ha algunes discrepàncies entre els aspirants.

El príncep Faisal al-Hussein, David Lappartient, Johan Eliasch, Juan Antonio Samaranch Salisachs, Kirsty Coventry, Lord Sebastian Coe i Morinari Watanabe van presentar les seves candidatures i programes electorals mesos enrere. Sis dels set candidats són homes i superen els 50 anys. Coventry, de 42 anys, és l’única dona candidata.

Entre els programes destaquen algunes mesures com per exemple les relatives a la celebració dels Jocs del futur. Un aspecte en el qual coexisteixen idees que van des de la de Watanabe, de portar a terme una celebració d’uns Jocs simultanis a cinc ciutats dels cinc continents, a la d’Al-Hussein de desestacionalitzar els Jocs Olímpics per permetre que zones geogràfiques històricament incapaces d’assumir la celebració del certamen per raons climàtiques puguin presentar les seves candidatures.

D’altra banda, en relació amb la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA), la majoria de candidats coincideixen en la necessitat de fer un pas al davant i treure el màxim partit possible de les noves eines, però cadascú considera fer-ho d’una forma diferent. Des de la proposta de Lappartient de desenvolupar els Jocs Olímpics dels esports, a la proposta de Sebastian Coe, compartida per diversos aspirants, d’implementar la IA per millorar la qualitat de l’arbitratge o els processos competitius, el que queda clar és que cap està disposat a desaprofitar l’l’èxit que les noves tecnologies poden aportar a la realitat olímpica.

De la mateixa manera, amb discrepàncies entre candidats però amb un consens generalitzat al respecte de la rellevància de la matèria, emergeix la necessitat de tenir en compte el medi ambient en els plantejaments olímpics. Potser és aquest un dels apartats amb mesures menys concretes però més troncal per a tots els programes. Tots els candidats són conscients que és una problemàtica que preocupa els públics més joves, i ells són precisament un altre dels sectors amb més interès per als aspirants al considerar que són el públic objectiu a qui han d’apel·lar per assegurar la supervivència del producte olímpic.

La retribució dels atletes

Quant als esportistes, els candidats coincideixen gairebé en la seva totalitat en la necessitat de tornar-los el focus i el valor als atletes, així com a tenir-los en compte en la presa de decisions estratègiques com a actors principals. No obstant, respecte a la seva retribució econòmica, les discrepàncies són troncals.

Notícies relacionades

«‘De qualsevol manera cobrareu’. ‘¿Com?’ ‘Diré al Barça que us contractin’»

El porter dels miracles

Alguns candidats com Samaranch advoquen per no retribuir directament des del COI els esportistes per, a canvi, empoderar-se i reduir les limitacions que tenen durant els Jocs per compartir contingut a les seves pròpies xarxes socials. D’alguna manera, el candidat espanyol proposa crear alguna cosa així com influencers olímpics mentre que Eliasch, en la mateixa línia, considera que la millor opció és repartir els ingressos entre més esportistes per promoure el desenvolupament del talent en lloc de retribuir més diners als esportistes condecorats. Al seu parer, la glòria olímpica ja és en si mateixa prou retribució davant el triomf.

També hi ha consens entre els set aspirants en la necessitat de regular més específicament l’esport femení. Amb la finalitat de protegir-lo d’interessos polítics, la majoria de candidats coincideixen en la prohibició de la participació d’atletes transgènere en categories femenines i limitar-lo només a les dones nascudes biològicament com a tal. Malgrat que el consens és gairebé unànime, entre si hi ha aspectes en què difereixen com en l’aplicació de les esmentades regulacions en funció de cada esport, o si, contràriament, hauria de ser una regulació genèrica.