"Li diré al Barça que us contractin"

"De qualsevol manera cobrareu". ‘¿Com?’ ‘He pensat que li diré al Barça que us contractin. Com sabeu al Barça hi estan ficats tots [...]. Hi podeu entrar vosaltres també’. ‘I nosaltres, ¿què farem al Barça?’ [...] ‘No heu d’anar a treballar. Simplement és un contracte i se us va pagant’".

Dues germanes en edat de jubilació rememoren al documental Laporta gate, del periodista Andreu Rauet, la forma en què se’ls va proposar recuperar una inversió fallida, que elles en realitat estimen que va ser una estafa, al desaparegut Reus i en un club xinès. En la seva denúncia en un jutjat de Barcelona consten més situacions d’aquest tipus, d’inversors als quals Joan Laporta hauria ofert una nòmina al club blaugrana per compensar les pèrdues d’un negoci privat.

Hi apareix, per exemple, el nom de Toni Cruz, de 78 anys, productor de televisió, creador de Gestmusic i integrant de La Trinca. Cruz va ser incorporat al FC Barcelona per Laporta el 2023 en qualitat d’assessor extern de Barça TV i ara forma part del consell d’administració de Barça Produccions SL. Ell també hauria perdut diners amb el Reus Deportiu. I hi apareix el nom de Bryan Bachner, avui responsable de Barça Vision i director de les oficines del club a Hong Kong i Nova York i abans punta de llança del club xinès.

"Al documental es fan acusacions molt greus sobre les quals jo no entraré a fer judicis de valor de si són veritat o no, però les dues germanes expliquen que els van oferir treballar al Barça de forma fictícia. Es tracta d’una acusació que al soci barcelonista li hauria de preocupar", comenta Rauet, de 24 anys, que va presentar ahir la peça audiovisual. Actualment ja pot veure’s a Youtube.

Laporta, imputat

Rauet va començar a indagar en la fallida del Reus Deportiu, el 2019, com a treball de final de grau junt amb dos companys. Sentien que l’hi devien al club de la seva infància. D’allà va sortir una primera radiografia, el Caso Reus. Rauet va optar després per continuar investigant en solitari. "Vaig anar rascant, trucant a portes, i vaig conèixer alguns inversors inquiets que es van adonar que no eren els únics i aconsegueixo que s’atreveixin a parlar davant la càmera".

I així, a poc a poc, va anar traçant la gruixuda línia de la sospita que uneix el Reus, el club xinès i el Barça de Laporta. Una trama que acumula cinc denúncies als tribunals –quatre en vigor–, més d’una desena d’afectats i unes pèrdues mínimes d’uns set milions d’euros, possiblement més. En tres d’aquestes, Laporta apareix com a imputat i en una altra, com a testimoni.

L’origen es remunta a quan Joan Oliver, Xavier Sala i Martín, Rafa Yuste i el mateix Laporta formen la societat d’assessoria Core Store SL. Més tard Laporta i Oliver van constituir CSSB Limited, dedicada a la gestió esportiva i amb seu a Hong Kong, que va entrar amb participació majoritària al Reus. Laporta sempre va defensar que va ser un projecte personal d’Oliver, el que va ser director general en la seva primera etapa al Barça.

A una sèrie de persones se’ls va proposar una inversió suculenta al Reus i en un club universitari xinès, el BIT, units per la voluntat de crear una espècie de Masia al gegant asiàtic. Aquests inversors eren seduïts per una parella que feia d’intermediària –Sandra Solé i Fernando de Oliveira– i que figuren com a imputats en totes les denúncies. Igual que Oliver. I que Laporta, menys en una. Segons els testimonis recollits al documental i als jutjats, ni se’ls va tornar el que havien invertit, ni l’interès pactat, que era del 6%. I tots ells, sense cap coneixement financer, consideren que en realitat tot va ser una estafa deliberada.

En primera persona

Laporta, Oliver, Yuste i Sala i Martín figuraven a la documentació que se’ls presentava als possibles inversors com a prova de fiabilitat. El president blaugrana va firmar fins i tot un paper de garantia a un inversor en nom de CSSB Limited. I des del seu despatx legal de Barcelona es van distribuir els pocs interessos que es van tornar. Laporta va sostenir sempre que el seu paper va ser només testimonial. Però en la seva recent declaració als jutjats per una de les denúncies, el màxim dirigent blaugrana va parlar en primera persona sobre el Reus. "Laporta allà rellisca. És sorprenent i és significatiu que després de cinc o sis anys dient que no tenia res a veure amb el Reus, per primera vegada es refereix a les ofertes que van rebre per vendre el club en primera persona", diu el periodista.

Notícies relacionades

Ayuso busca la Volta del canvi

El Barça ataca contra el Zalgiris i continua pujant

Entre els suposadament estafats figuren les germanes Paula i Carmen Tartas, que van aportar 400.000 euros (denúncia 1). Un germà seu que en va posar 50.000 (denúncia 2). Una família a qui li va tocar una Primitiva de 34 milions i que va invertir 4,7 milions tant a Core Store com a CSSB (denúncia 3). I el tennista Albert Ramos, que va perdre 100.000 dòlars (denúncia 4). Potser amb l’exposició de les denúncies i el documental acaben sorgint més víctimes. De sospites que hi ha més afectats que opten per callar –algun exesportista entre aquests–, n’hi ha. I on van anar a parar tots els diners és la incògnita que eleva el documental i que Hisenda investiga.

Per tancar el cercle entre el Reus, el BIT i el Barça, s’han d’assenyalar uns quants noms més. Joan Sentelles, actual director operatiu de l’Espai Barça, va ser vocal i gerent en el moment de la fallida del Reus. Pere Mellado, en l’actualitat cap dels serveis jurídics del club blaugrana, era el secretari del club desaparegut. I l’esmentat Bryan Bachner, un nord-americà amic de Laporta. "Bryan Bachner està untat, l’han posat de director a l’Àsia i està ben calladet", remata en un moment del documental la intermediària.