UNA NOVA ERA EN L’OLIMPISME

Kirsty Coventry canvia la història

L’exnedadora de Zimbàbue es converteix en la primera dona a ser presidenta del Comitè Olímpic Internacional guanyant per majoria absoluta i superant Joan Antoni Samaranch.

Kirsty Coventry, nueva presidenta del Comité Olímpico Internacional.

Kirsty Coventry, nueva presidenta del Comité Olímpico Internacional. / Reuters

2
Es llegeix en minuts
Javier Giraldo
Javier Giraldo

Periodista

Especialista en esports

ver +

És dona, és jove i és africana: la nova presidenta del Comitè Olímpic Internacional (COI) va trencar ahir a Grècia tres sostres de cop, els que fins fa poc limitaven l’accés de les dones als càrrecs de responsabilitat en l’esport. Amb el seu nomenament, el COI fa un inimaginable salt en el temps: fundat el 1894, només havia tingut nou presidents, tots homes i tots europeus tret d’Avery Brundage, dels EUA, president entre 1952 i 1972.

Coventry, nascuda a Harare (Zimbàbue) el 1983, va competir en cinc Jocs Olímpics, entre el 2000 i el 2016 i va guanyar set medalles, entre elles dos ors, a 200 metres braça a Atenes 2004 i Pequín 2008. La seva victòria a les eleccions a la presidència del COI va ser tan aclaparadora que va agafar amb el pas canviat els responsables de dirigir el procés de votació, que fins i tot van demanar una aturada abans d’anunciar formalment els resultats. Coventry va guanyar en primera ronda per majoria absoluta: dels 97 vots possibles en va obtenir 49, just els necessaris per proclamar-se guanyadora sense necessitat d’una segona o tercera volta.

A la recerca de la unitat

En una jornada històrica, Coventry va trencar tots els límits però també els pronòstics: s’esperaven diverses rondes de votació entre els set candidats en disputa (tots homes, tret de la guanyadora), però l’exnedadora es va imposar amb claredat i solvència.

En les seves primeres paraules com a presidenta electa, Coventry es va declarar "hereva de les increïbles dones" que van arribar abans que ella al moviment olímpic. "Algunes d’elles estan assegudes avui aquí en aquesta sala", va recordar. L’exnedadora africana també va prometre així mateix "treballar juntament amb les federacions internacionals per assumir un paper de lideratge i aconseguir més unitat en el si del COI".

El segon en discòrdia va ser el candidat espanyol, Joan Antoni Samaranch, que va aconseguir 28 vots, insuficients per forçar una segona ronda. "La medalla de plata no serveix de res en aquests casos", va lamentar el fill de l’històric dirigent barceloní, que no va poder dissimular la seva decepció, entre altres raons perquè el tren de la presidència del COI només passa una vegada. Als seus 65 anys, i amb una llarga trajectòria en el COI, Samaranch continuarà com a vicepresident almenys un any més. "Coventry és una dona jove i enèrgica, i amb ella comencem un projecte realment il·lusionant. Li he transmès que pot comptar amb mi per al que sigui necessari", va afegir Samaranch, resignat a uns "resultats contundents i realment determinants", va concedir.

Patacada de Coe

Notícies relacionades

La resta de candidats ni tan sols van vorejar la possibilitat d’aquesta segona volta. Sebastian Coe, que partia en la terna de favorits, es va quedar en vuit vots; escàs bagatge per al president de l’atletisme mundial, que no va aconseguir capitalitzar el vot anglosaxó, majoritàriament decantat a favor de la guanyadora. El francès David Lappartient, president de l’UCI, i el japonès Morinari Watanabe, president de la Federació Internacional de Gimnàstica, es van quedar en quatre vots. Johan Eliasch, un nouvingut al COI, i el príncep jordà Faisal al-Hussein van aconseguir dos vots.

Coventry té per davant diversos reptes: la situació dels atletes russos per la guerra amb Ucraïna, l’encaix dels esportistes transgènere, l’elecció de la seu dels Jocs Olímpics de 2036 i els problemes de dopatge, entre altres assumptes.