El virus d’Ancelotti

Carlo Ancelotti recordava dies enrere que en els últims tres anys el Reial Madrid mai havia estat el mes de març amb el triplet clàssic (Lliga, Champions i Copa) tan a tret. Un repte mai aconseguit pel Reial i només aconseguit per vuit equips europeus. Un il·lusionant present, però en el club blanc preval el vinagre. Fins i tot el tècnic italià, en general trempat i assenyat en les seves compareixences davant els mitjans de comunicació, sembla haver inoculat aquest virus propagat des de la presidència i que contagia totes les instàncies. Els àrbitres, la Federació, LaLiga, la UEFA, France Football… Tots els departaments són a la diana madridista. Tant es planta a la revista francesa després d’una enrabiada per la Pilota d’Or frustrada a Vinícius que s’amenaça la patronal de no presentar-se a un partit si els nois de Carletto no han descansat 72 hores com a mínim. Un cas de cap manera excepcional en el futbol espanyol.

Tal és l’estat de convulsió interna que la greu advertència no arriba de l’alt cap de la institució, sinó d’un empleat-entrenador alineat sense cap mena d’embuts amb la línia oficial marcada per Florentino Pérez. A l’estil Mourinho, el Madrid contra tot i contra tots. Tret de contra el Barça. Paradoxes de la vida, el seu únic aliat en el somni d’una Superlliga que no alleujaria gens el sufocant calendari actual. Com no ho farà, sinó al contrari, el desorbitat Mundial de Clubs que s’ha tret de la màniga la FIFA.

Aliat de la FIFA

El preparador italià va carregar fa mesos contra el torneig. Una ensopegada. El Reial Madrid, com tants d’altres, no desdenya un nou botí. Tema tancat per a Ancelotti. A més, la FIFA és un aliat convenient pel seu flagell a la UEFA, entitat endimoniada per a la casa blanca –almenys fins a l’etern penal de Julián Álvarez–.

No hi ha equip que no se senti maltractat per algun arbitratge o pels diabòlics encaixos del calendari. Sobre aquest últim punt, que ho preguntin a l’Athletic, la Reial Societat o el Betis, amb la llengua fora al disputar els dijous competició europea. Però cap dels seus entrenadors ha donat un ultimàtum com el del tècnic madridista. No és el seu paper. Són les direccions les que han de pal·liar l’assumpte en la mesura que sigui possible. Per exemple, programant una demoscòpia als vestidors per testar si tècnics i jugadors es rebaixarien els emoluments en cas d’alleujar-se el calendari. Com menys partits, menys pasta. No es coneixen veus afirmatives respecte al tema. El fabulós negoci requereix una oferta cada vegada més elevada, tot i que saturi fins i tot els aficionats.

Notícies relacionades

Cancel·lada la Marxa Culer pel mal temps

40 anys dels herois de Grenoble

A Espanya, el Madrid, com el Barça i l’Atlètic, compta amb una plantilla superlativa per afrontar moltíssim millor que ningú la maratoniana temporada. El seu marge de maniobra és molt més gran que el de la Reial Societat, per exemple, que s’ha vist amb feines per enfilar algunes alineacions. El seu tècnic, Imanol Alguacil, també és procliu als laments per la sacietat dels enfrontaments. És el que té no haver-se deixat anar a la Copa o a la Lliga Europa. La seva obligació, com així ha sigut, era intentar avançar en tots els camins, per més que després ho pagui a la Lliga espanyola.

Les aclaparadores pressions del repertori futbolístic forcen els entrenadors a portar a terme un minuciós càlcul per tal d’administrar els esforços dels seus jugadors. Un Excel fil per randa dels minuts de cadascú, sobretot quan avui es contemplen els cinc canvis en els partits, la meitat dels jugadors de camp. A això han de dedicar-se Ancelotti i els seus col·legues mentre els jerarques debaten en les nomenclatures futboleres i els jugadors sospesen amb els seus insaciables agents una quimèrica rebaixa salarial. No s’entreveu cap altra sortida que pugui donar un respir.