Ayuso busca la Volta del canvi

La Volta del canvi es veu en l’horitzó –comença aquest dilluns a Sant Feliu de Guíxols– amb un nom propi carregat de joventut, talent i futur. Es diu Juan Ayuso, té 22 anys i arriba a Catalunya després d’un fantàstic inici de temporada en què ha guanyat tot el que s’ha proposat, sobretot la Tirrè-Adriàtic. El jove corredor, de cor alacantí i residència a Andorra, s’erigeix com el gran favorit de la ronda catalana, davant la incertesa de l’estat de forma de Primoz Roglic –suposadament arriba perfectament preparat des de Tenerife– i la baixa per caiguda de Jonas Vingegaard.

Ayuso es prepara perquè la Volta torni a tenir un guanyador local després de cinc anys de domini eslovè (Pogacar i Roglic), colombià (Higuita i Superman López) i britànic (Adam Yates). Alejandro Valverde, avui seleccionador espanyol de ciclisme, es va anotar el 2018 l’última victòria espanyola abans d’un nou domini estranger que pot acabar ara gràcies a la fortalesa d’Ayuso, llest en el pla, potent a la muntanya i acompanyat per l’equip més fort de la Volta, un UAE que porta a les carreteres catalanes corredors com Marc Soler, Yates i Pàvel Sivakov, líders al servei d’un cap que s’ha situat en aquest inici de la campanya ciclista com el número un de la classificació mundial.

"Arribo a Catalunya després d’un inici de temporada somiat. A la Volta m’enfrontaré a rivals molt forts, però la victòria en la Tirrè-Adriàtic m’ha donat confiança. Ja fa uns quants anys que vaig córrer en aquesta carrera, però m’il·lusiona competir en carreteres catalanes", assenyala Ayuso, ciclista nascut a Barcelona, criat a Atlanta, d’orígens val·lisoletans i cor alacantí. Només ha participat un cop en la Volta. Va quedar cinquè el 2022, amb només 19 anys.

Sense dies avorrits

Tindrà prou territori perquè la carrera es disputi sense dies avorrits i amb moltes opcions de trencar la prova, al marge de les tres arribades en alt (dimarts, a la Molina; dimecres, a Montserrat, i dissabte, a Queralt, després de l’impressionant ascens a la paret de Pradell, que repeteix després de l’apassionant experiència de l’any passat).

¿On pot atacar Ayuso una vegada analitzat el recorregut? La primera i la segona etapa (arribades a Sant Feliu de Guíxols i Figueres) són similars. Un recorregut abrupte serveix per marcar territori als rivals, com el felí que adverteix altres depredadors que per allà només caça ell. A Sant Feliu mai arriba el pilot complet i les estrelles busquen la victòria: Roglic la va aconseguir el 2023 i Pogacar es va quedar a les portes el 2024. Camí de Figueres, el segon dia, apareix la pujada a Sant Pere de Rodes, on es pot armar un escàndol si hi ha ganes per fer-ho. Es recorda una meravellosa pujada de Marco Pantani en temps de la Setmana Catalana.

Notícies relacionades

El Barça ataca contra el Zalgiris i continua pujant

Cubarsí torna a Barcelona abans d’hora i lesionat

La Molina és una arribada explosiva, amb una recta que ofega fins a la corba que condueix a la meta. Allà (2023), Remco Evenepoel va posar en dificultats Roglic l’únic dia de muntanya en què el corredor flamenc va batre el seu rival eslovè. Montserrat és una pujada més típica, sense grans dificultats des de Monistrol, però sense parar durant 9 quilòmetres d’ascens fins al monestir. Són dos dies seguits per esgarrapar temps i disfrutar de certa serenitat en la general per si es complica l’existència a Pradell camí de Queralt, en l’etapa reina, després de rodar per terres de l’Ebre, a Amposta, on només el vent (no s’aprecia a una setmana vista) pot alterar la previsió de l’únic esprint amb cara i ulls de la Volta 2025.

Sense el flagell del mal temps, fresca setmana primaveral, Pradell ha de marcar un abans i un després per a Ayuso i companyia (no s’han d’oblidar Mikel Landa, Enric Mas, Egan Bernal, Geraint Thomas, Sepp Kuss, Simon Yates i Richard Carapaz, una elegant col·lecció de cromos ciclistes). És una asfixiant rampa de garatge convertida en muntanya on pot passar de tot abans que Barcelona tanqui en el tradicional circuit de Montjuïc una setmana de competició per disfrutar de la muntanya olímpica o buscar una ofensiva la desesperada, que mai sol ser una tàctica recomanable.