El Barça ataca contra el Zalgiris i continua pujant

Amb la tercera victòria seguida a l’Eurolliga, el Barça escala posicions i alimenta la il·lusió per entrar en el play-off i estalviar-se el play-in. L’equip sembla haver adquirit la regularitat que concedeixen els resultats i les perspectives ja no són tan negatives a falta de quatre jornades. S’enfrontarà amb dos rivals directes (Bayern i Olimpia Milano), un de classificat (Fenerbahçe) i un de desnonat (Bolonya).

Va resultar tan complicat com s’esperava, si és que a l’Eurolliga hi ha cap partit fàcil. A la màxima diferència s’hi va arribar en l’últim quart gràcies a una ratxa de Darío Brizuela (71-58), i aquest marge va permetre a l’equip blaugrana gestionar el tram decisiu amb comoditat després de 38 minuts de pura constància defensiva.

Era un dia, vistes les característiques del rival, que demanava apel·lar a les virtuts intangibles: actitud, empenta, esperit de lluita... Totes aquelles coses que no resplendeixen. Hi hauria pocs punts i s’haurien de rendibilitzar minimitzant els de l’adversari. El Zalgiris juga a això. Punter i Parker van comprovar aviat que no tindrien caramels i que lluirien lluitadors com Anderson (16), Parra (7) i Brizuela (20), gent amb més facultats que no pas la mà fina.

La millor i el pitjor

Notícies relacionades

Ayuso busca la Volta del canvi

Cubarsí torna a Barcelona abans d’hora i lesionat

La millor defensa de la competició és la del Zalgiris, però també és el pitjor atac per la minuciosa elaboració de les jugades, tan exasperant que sembla més destinada a esgotar el temps de possessió multiplicant la passada extra i desaprofitant clares situacions d’avantatge per anotar. Els blaugranes es van haver de desgastar molt en aquesta faceta explotant l’atenció més segons del que estan acostumats.

Però van tenir el suport d’un Palau mentalitzat, que a la mitja part va aplaudir els herois de Grenoble que van conquerir el primer títol europeu de la secció i el primer triomf sobre el Zalgiris, a la final de la Recopa de 1985. No els va veure ni els va aplaudir Joan Laporta, el president. Tampoc va veure que se n’anessin els grups d’animació del Palau –el córner de la Penya Meritxell i Dracs– durant el segon quart, segurament com a protesta per la notable i sorollosa presència d’aficionats del Zalgiris. Hi havia consciència social per la importància del partit i no hi va faltar l’escalf a l’equip.