Bronze mundial per a Peleteiro

Per si hi havia algun dubte, Ana Peleteiro es va reafirmar ahir com a referent espanyola amb un bronze en triple salt al Mundial de Nanjing només 15 dies després de penjar-se l’or a l’Europeu. La gallega optava a la tercera plaça amb les cubanes a un gran nivell i va competir a la perfecció per donar el seu màxim en una jornada que va coronar Jakob Ingebrigtsen als 3.000, Grant Holloway als 60 metres tanques i Armand Duplantis en perxa sense rècord mundial.

Peleteiro va demostrar per enèsima ocasió que competeix com els àngels i va tornar a donar el màxim malgrat els problemes de genoll que l’obligaran a centrar-se ara en la recuperació de cara a l’estiu amb el campionat d’Europa de seleccions a Vallehermoso i el Mundial de Tòquio com a grans reptes. La mateixa ambició que la va portar a deixar el grup d’Iván Pedroso després de ser sisena a París per posar-se a les ordres del seu marit i excampió europeu Benjamin Compaoré a la seva Ribeira natal, la va portar a encomanar-se al veteraníssim doctor Pedro Guillén per obrar el miracle de la seva recuperació.

Lluny de l’or

La triplista gallega es va penjar el primer metall a l’Europeu Indoor i ahir va conquerir la seva novena medalla absoluta, un bronze mundialista amb 14,29, per darrere de l’estel·lar cubana Leyanis Pérez Hernández (14,93) i de la seva compatriota Liadagmis Povea (14,57). En les seves condicions, era el màxim a què podia aspirar.

L’atleta de Ribeira va aconseguir la seva novena medalla absoluta i continua darrere de les 14 de la històrica saltadora d’alçada i campiona olímpica Ruth Beitia (a Río 2016), a les quals caldria sumar el seu or amb tan sols 16 anys al Mundial Júnior de Barcelona el 2012.

Després d’aquest triomf al Lluís Companys barceloní, la deixebla del seu marit, Benjamin Compaoré, va viure anys complicats en què li va costar assumir que era una estrella en potència quan encara estava a any i mig de la majoria d’edat. No obstant, aquest caràcter que l’ha portat a guanyar nou medalles la va fer aixecar-se quan alguns especulaven que es podria convertir en una joguina trencada. Peleteiro va començar la seva resurrecció el 2017 amb una plata a l’Europeu sub-23, una altra vegada per sobre dels 14 metres (14,19), i va confirmar aquest pas endavant en maduresa amb un meritori bronze al Mundial Indoor de Birmingham del 2018 (14,40). Va ser la primera de les seves vuit medalles en grans campionats absoluts.

La millor saltadora horitzontal de la història de l’atletisme espanyol compta amb tres ors (europeus sota sostre de Glasgow 19 i d’Apeldoor 25, i europeus a l’aire lliure de Roma 24) i una plata a l’Europeu Indoor de Torun 21. Completen el seu palmarès absolut cinc bronzes (un de molt valuós als Jocs de Tòquio 20, amb el seu rècord espanyol de 14,87; el de Birmingham; el dels europeus a l’aire lliure de Berlín 18; el del Mundial en pista coberta de Glasgow 24, i el d’ahir a Nanjing).

"No puc demanar més. Si m’haguessin dit fa un mes que sortiria de la pista coberta amb un or i un bronze, mai m’ho hauria imaginat", va confessar l’atleta gallega després del seu èxit en el campionat celebrat a la Xina. "Tenia molèsties. Vaig lluitar contra els monstres. Sabia que l’or era lluny, em feia mal el genoll. Ara la prioritat és acabar amb el dolor. Estic molt motivada de cara a l’estiu. Vull estar a Tòquio fina i recuperada", va afegir.

Notícies relacionades

La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya

Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa

Els altres dos protagonistes espanyols de la jornada van ser Elvin Josué Canales i Marta García. La de Palència d’adopció i lleonesa de naixement va competir molt bé en la final dels 3.000 i va estar molt a prop del seu rècord d’Espanya. Va ser setena amb el seu millor registre de l’any (8:40.80). Va guanyar l’etíop Freweyni Hailu (8:37.21), per davant de la nord-americana Shelby Houlihan (8:38.26).

Canales continua fent passos endavant (passos petits per la seva particular manera de córrer, amb molta freqüència) i ja està a la final dels 800 d’avui. El pupil de Carles Castillejo va acabar segon a la seva semifinal (1:48.70) darrere del belga Eliott Crestan (1:48.65).