Foreman, el malvat convertit en l’afable avi d’Amèrica

George Foreman es va esfondrar a Kinshasa gairebé a càmera lenta davant la mirada fixa de Muhammad Ali, que tenia el guant preparat com un míssil que no va arribar a prendre el vol. "Va caure com un majordom de metre vuitanta d’estatura i 60 anys que acaba de conèixer una notícia tràgica", va escriure Norman Mailer d’aquell combat sense parió, el més emblemàtic de la història de la boxa, el famós Rumble in the jungle disputat a Kinshasa el 1974, llavors Zaire, avui República del Congo.

Va guanyar l’heroi sobre el malvat. Ali, el carismàtic boxejador que no tenia cap opció, va tombar el dolent, el jove campió, el distant i malhumorat Foreman que s’amagava rere unes ulleres de sol i un gos intimidador. Foreman va morir ahir als 76 anys transformat en algú totalment diferent, en una espècie d’avi d’Amèrica, bonàs i popular, gràcies a una gestió exemplar de la seva carrera fora dels rings.

Va associar el seu nom i el seu rostre a una barbacoa elèctrica de la qual es van vendre més de 100 milions d’unitats i que, juntament amb altres activitats, el van fer immensament ric. Es va reinventar com ningú: com a pastor religiós, com a autor de llibres de cuina, com a promotor televisiu de la seva pròpia línia de roba per a homes grans, com a conseller juvenil, com a actor ocasional... Tot un èxit per a algú que semblava destinat a acabar amb els seus ossos a qualsevol presó llardosa de Texas.

Or olímpic

Abans de ser dues vegades campió dels pesos pesants i or olímpic a Mèxic 68, Foreman va ser un jove delinqüent. No va tenir una infància idíl·lica. Com que els seus dinars escolars consistien sovint en un entrepà de maionesa, va buscar-hi remei robant en botigues i assaltant la gent al carrer. Un dia va dir que aleshores el seu propòsit era anar a la presó i formar la colla més ferotge de Houston. "Era un tipus dolent, més de dolent que qualsevol cosa que puguis imaginar", va confessar el 1991.

Com sol passar als EUA, va trobar una sortida en l’esport i la boxa va resultar idònia per apaivagar la seva ràbia. Se li va donar bé. I a Mèxic 68 es va penjar la medalla d’or olímpica. Després de destrossar el seu rival lituà, va ensenyar la bandera nord-americana a les quatre cantonades del ring davant l’esglai indignat d’altres esportistes negres que llavors passejaven el puny aixecat del Black Power.

D’allà va ascendir al cim dels pesos pesants infonent una por atroç als seus rivals. Es va coronar el 1973 quan Joe Frazier va fer caure el temible a Jamaica. Una victòria d’impacte que li va donar una aura d’invencibilitat que es va esvair només un any després, quan Ali el va noquejar al Zaire en el desè assalt d’un combat descarnat. Va ser el primer cop que queia sobre la lona i va perdre el cinturó.

Foreman va deixar la boxa el 1977 i es va dedicar a cultivar el seu despertar religiós, fundant la seva pròpia església i transformant la seva imatge de noi dolent en un predicador. Deu anys després va tornar als rings, en un retorn impensat. Tenia llavors 38 anys. Va batre de manera consecutiva 23 púgils fins que Evander Holyfield va frenar la ratxa el 1991 en una baralla a Atlantic City.

12 fills amb diverses dones

Però encara li faltava un moment de glòria. El 1994 va causar sensació al fer caure de forma espectacular Michael Moorer, que tenia 19 anys menys, i li va arrabassar els dos cinturons de pes pesant. Als seus 45 anys es va proclamar el campió més veterà de la història. "Vaig guanyar perquè vaig aprendre a lluitar sense ira", va dir.

Notícies relacionades

Pedri segella el bitllet d’Espanya per a la ‘final four’ de la Nations

Indignació amb l’arbitratge i autocrítica al vestidor

Tres anys després es va retirar definitivament i va començar una nova carrera que li va proporcionar més diners que com a boxejador. El 2022 havia amassat una fortuna d’uns 300 milions de dòlars, tot i que pel camí va gastar molt. Es va mudar amb la seva dona Mary a un enorme ranxo de Texas amb camps de tennis i de bàsquet, ramaderia abundant i un garatge amb capacitat per a 38 automòbils. "Els diners cal gastar-los –va declarar Foreman a Sports Illustrate–. No estan fets per estalviar-se".

Va tenir 12 fills amb diverses dones. Als cinc homes els va posar el mateix nom, el seu, George Edward, "perquè tinguessin alguna cosa en comú i, si en cau un, caiem tots". Ell va aprendre a no caure.