Canales i Diame, dos bronzes per a un gran Mundial d’Espanya

Espanya va tancar amb tots els honors el Mundial d’atletisme en pista coberta de Nanjing-25 amb els bronzes de Fátima Diame en salt de llargada amb 6,72 i de l’hispanohondureny Elvin Josué Canales en 800 en un diumenge marcat per la victòria del noruec Jakob Ingebritsen en 1.500 en el seu primer doblet universal i que suma als tres que ja té a escala europea tant a l’aire lliure com en pista coberta.

El deixeble de Carles Castillejo va ser l’única de les quatre opcions espanyoles que va quallar, ja que Adri Ben va ser sisè, Mariano García vuitè i Esther Guerrero novena a les finals de 1.500 metres amb l’italià Leo Fabbri (pes) i el grec Miltiadis Tentoglou (longitud) com a grans derrotats de la jornada. Els Estats Units van arrasar el medaller amb set ors, quatre plates i cinc bronzes, mentre que Espanya va acabar 26a amb tres bronzes, però 11a en la taula de posicions amb 24 punts. La selecció espanyola no aconseguia tres medalles des de feia sis edicions (tres de plata a Doha-10 i una de plata i una de bronze a Moscou-06). Això sí, Birmingham- 03 continua brillant com el millor de la història per a la Roja, amb l’or de Manolo Martínez en pes, quatre plates i un bronze.

"Tranquil, que anirà bé. Estic fort. No sortirà malament, ja ho veuràs", deia amb un somriure murri Elvin Josué Canales a Prensa Ibérica en la prèvia de l’Europeu d’Apeldoorn. Allà no li van acabar de sortir les coses i no va aconseguir accedir a la final, però a Nanjing-25 va actuar com un veterà per penjar-se el bronze en 800. En aquesta ràpida maduració hi està tenint un paper clau el seu entrenador, l’emblemàtic exfondista i exmaratonià català Carles Castillejo.

Tot ha sigut molt ràpid i l’atleta nascut a Distrito Central (Hondures) no va disputar l’Europeu de Roma al no tenir el trànsfer internacional. Potser una mica tard, la RFEA es va moure amb decisió i va poder debutar a París. En la seva tercera gran competició, Canales va maniobrar amb intel·ligència mentre la bala nord-americana Josh Hoey marcava un ritme gairebé infernal. L’atleta establert a Catalunya des dels 4 anys va avançar a la tercera plaça en l’última volta i es va obrir per defensar-la (1:45.03) al darrere de Hoey (1:44.77) i del belga Eliott Crestan (1:44.81).

El català d’adopció es va tornar boig. Ell és l’únic que sap com ha arribat a treballar i tot el que ha sacrificat per triomfar en un hivern ha batut el rècord nacional de Mariano García fins a deixar-lo en 1:44.65. A la final va córrer per sota del registre del murcià (1:45.12) i aconseguir d’aquesta manera la segona millor marca espanyola de sempre.

Calvari superat

Hores abans de la fenomenal carrera de Canales, Diame es va consagrar amb el seu segon bronze seguit en longitud en els Mundials en pista coberta després de superar un calvari que la va obligar a canviar la cama de batuda. Diame va imitar el tercer lloc d’Ana Peleteiro en triple i va poder ser millor, ja que va estar a prop de la plata aconseguida finalment per Annik Kälin (6.82).

Notícies relacionades

Flick veu el Barça perdre el partit i perdre Metu

La Volta viu a ritme de bonificació abans de la Molina

La valenciana va emprendre el camí invers del de la gallega després dels Jocs de Tòquio. La medallista de bronze en l’Europeu júnior el 2015 no explotava i el setembre del 2021 va deixar el seu entrenador de sempre, Rafa Blanquer, pel grup d’Iván Pedroso a Guadalajara amb medalles iberoamericanes i mediterrànies en el seu palmarès. L’experiència d’aquest mític exsaltador de longitud cubà ha coincidit amb la maduresa d’una Diame que ara és més regular i solvent.

"Com vaig dir en l’Europeu, ha sigut una pista coberta molt dura, però també m’ha faltat una miqueta. És una medalla i estic molt contenta. És el que diu l’Iván: quan estic relaxada és quan salto millor. Hem fet pinya tot l’equip: som una família", va assenyalar Diame.