"Ens acompanyarà sempre"

Sempre seran eternes i la seva medalla d’or olímpic n’és una bona prova. Les guerreres de l’aigua es van convertir en les guerreres d’or l’estiu a la piscina de la Défense de París després de derrotar Austràlia i tancar un cicle de 12 anys d’èxits del waterpolo femení espanyol que va començar amb la plata de Londres 2012 i va acabar amb magnificència a l’afegir-se a les victòries prèvies del Mundial i l’Europeu. Movistar ha recollit la gesta de les jugadores en el documental Informe Plus+. Eternas, que es va estrenar ahir a l’edifici Movistar a Barcelona i ja es pot veure en la plataforma en línia de la cadena.

La majoria de jugadores venien de ser subcampiones a Tòquio i partien a París com un dels equips favorits per a aquells Jocs, però res va ser casual tal com es pot veure en el film. "La paraula Eternas engloba molt bé tot el que vam viure. Significa haver estat tants anys al cim donant resultats i la dificultat de mantenir-se durant tant temps", va rememorar davant els mitjans poc abans de la projecció Pili Peña, la capitana de l’equip.

Després de molt treball previ i sota les ordres de Miki Oca –que va deixar la selecció el desembre passat i va ser substituït per qui va ser el seu ajudant, Jordi Valls–, les tres generacions de waterpolistes que van aconseguir la gesta es van fondre a París en un sol equip fort, cohesionat i guerrer que va donar, gairebé 30 anys després, un or olímpic a un esport col·lectiu espanyol. No passava des del 1996 a Atlanta, quan l’equip masculí de waterpolo, en el qual estava present Oca, va aconseguir també la màxima distinció olímpica.

Les ‘guerreres d’or’

"Per a nosaltres ha sigut brutal formar part de la història amb elles. L’or ens acompanyarà sempre. Ens han ajudat molt, sobretot a les més petites. De vegades no sabíem com afrontar certes coses", va assegurar a EL PERIÓDICO Elena Ruiz, una de les més joves. "Feia molt temps que les veiem per la tele, des que érem nenes. I ara formem part d’elles. És una sensació increïble. Guanyar l’or amb elles va ser molt especial per a nosaltres", va afegir una altra de les incorporacions recents a l’equip, Isabel Piralkova.

Les guerreres d’or van acudir a l’estrena del documental en bloc amb l’única absència d’Anni Espar, que es troba actualment a Austràlia, per repassar els millors moments de la competició i alguns assumptes menys agraïts, com les crítiques i pressions que va rebre Leitón pel seu cos, les llàgrimes de nervis a l’autobús o les nits sense dormir per la pressió d’arribar novament a una final olímpica.

Notícies relacionades

El Barça vol que Taylor Swift aparegui a la seva samarreta del clàssic

L’NBA, disposada a posar en marxa una lliga professional a Europa

En el documental es recullen entrevistes i imatges de les jugadores en les quals comparteixen les seves inquietuds i els seus pensaments durant els Jocs. Des dels seus esforços per arribar fins allí, l’emoció de veure una piscina amb més de 17.000 espectadors i fins i tot emocionar-se amb La Marsellesa, fins a les seves pors i els seus pensaments en els moments més baixos. Un és el que van viure durant l’enfrontament contra una de les seves bèsties negres: els Països Baixos. Després d’haver perdut contra elles el mundial de Fukuoka el 2023 en la tanda de penals, superar-les en les semifinals pel mateix mètode va ser alliberador per a totes elles, però en especial per a Bea Ortiz, que va fallar el seu penal en la primera ocasió i va demanar tirar-lo en la segona. "Va ser una cosa personal. Vaig demanar tirar la primera. He après molt d’això", recull el documental.

"Van ser massa emocions en dues setmanes. Tot el que vam viure serà de per vida i ho tindré dins. Recordant el que hem viscut hem plorat, perquè ho hem compartit entre companyes, amigues i germanes. Cada vegada soc mes conscient i dono més valor a aquest or", va afirmar Maica visiblement emocionada.