La Volta viu a ritme de bonificació abans de la Molina

Juan Ayuso va guanyar tres segons extres en una segona etapa en què va vèncer el britànic Ethan Vernon. Avui, arribada en alt al Pirineu.

El esprint de Figueres con el triunfo de Ethan Vernon.

El esprint de Figueres con el triunfo de Ethan Vernon. / LA VOLTA

1
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La Volta, si es tenen en compte els favorits, es viu a ritme de bonificació. Si dilluns va esgarrapar segons de benefici Enric Mas, en ruta a Figueres, descens endimoniat per Sant Pere de Rodes, va ser Juan Ayuso el que va esprintar per col·locar-se cinquè de la general, per empatar amb el seu rival mallorquí i per avantatjar en dos segons Primoz Roglic.

Les etapes, ara, són un llibre obert d’intencions, tot i que el guió marqui esprint a la vista, amb victòria a Figueres, segona etapa de la ronda catalana, del britànic Ethan Vernon. Un altre compatriota, Matthew Brennan, es manté de líder. Avui, amb l’arribada a la Molina, els dos súbdits britànics desapareixeran dels llocs d’honor de la carrera.

No valia la pena preguntar als carrers de Figueres, al costat de les tanques de la meta, si algú recordava l’última vegada que la Volta va passar per aquesta destinació del nord de Catalunya. Era gent jove amb carros de nadons, cicloturistes estrangers amb bicis –almenys les màquines– que bé podrien estar corrent la Volta. Ningú havia nascut l’última vegada que la carrera va passar per Figueres. Va ser l’any 1968, el de la revolució parisenca de maig, quan un altre veí empordanès, Lluís Llach, va escriure L’estaca. Des d’aleshores, mai va tornar el ciclisme d’alt nivell per aquestes terres, oblidades per la Volta, per tots. I mira per on aquest any rebran no només la Volta sinó la Vuelta, amb la contrarellotge per equip de la prova després de la visita a Itàlia i França.

El dia més llarg

Notícies relacionades

El 1968 tampoc va ser un any qualsevol per a la Volta perquè hi va acudir un jove belga que aspirava a tot i la va guanyar gràcies al domini de la contrarellotge. Es deia Eddy Merckx i va destrossar la prova en la crono entre Figueres i Roses, de 45 quilòmetres, distància que ara no s’aplica sota cap criteri. Mai més va tornar a la ronda catalana. Va fer com Pogacar l’any passat, la va visitar, la va guanyar i va començar a reunir el millor palmarès de la història.

Avui canvia el guió i s’estrena la muntanya, entre Viladecans i la Molina. Serà el dia més llarg i l’únic que supera els 200 quilòmetres de recorregut.