Àrbitre tota la vida

Algunes nits d’insomni, intento agafar el son recordant noms de vells àrbitres igual que d’altres compten ovelles: Urízar Azpitarte, Clos Gómez, Undiano Mallenco, Enríquez Negreira, Andújar Oliver, Brito Arceo... Mentre em vaig adormint maleeixo la meva memòria: ¿per què recordo tots aquests noms compostos? Durant anys vaig pensar que els dos cognoms eren un truc per donar als àrbitres més autoritat, un toc marcial que reforçava el seu paper de jutges. Ara més aviat sembla un recurs mnemotècnic perquè no els oblidem.
Abans, quan penjava el xiulet, l’àrbitre queia en l’anonimat. Potser obria un gimnàs, o una corredoria d’assegurances, i com a màxim l’aficionat el recordava amb aires de llegenda negra per les seves espifiades. En els últims anys, i més des de la introducció del VAR, els àrbitres retirats han guanyat un nou perfil públic. Alguns, com Iturralde González, apareixen com a comentaristes a la ràdio i s’expressen amb tal convicció que semblen voler corregir, des del micròfon, els errors comesos sobre la gespa. "Claríssima falta", diu un que al seu dia va passar per alt un penal. "No hi ha intenció, el contacte és lleu", sentencia un altre que una vegada va expulsar un davanter per una falta inexistent. D’altres prefereixen tocar poder i no hi ha dia que no surtin als mitjans, ja sigui perquè manen o perquè els agradaria manar i critiquen els seus antics companys. La seva personalitat als despatxos o en les tertúlies reflecteix el mateix caràcter que tenien a la gespa. Penso en Mateu Lahoz i els seus escarafalls: ¿no és lògic que continuï sent vehement fins i tot fora del camp?
L’aficionat, aquest ésser rancorós de memòria prodigiosa, assisteix atònit a aquest reciclatge personal. Quan hauria sigut interessant que comentessin les seves decisions, al final d’un partit, els àrbitres es refugiaven en la prosa avorrida de les actes, i ara que les seves paraules tenen escassa influència, pretenen pontificar. Per cert, l’àrbitre designat per al partit d’aquesta nit entre Barça i Osasuna és Busquets Ferrer, de l’escola balear. Amb aquests cognoms de memòria blaugrana, no se m’oblidarà .
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- La caixa de ressonància ¿Qui dimonis és Kiko Veneno?
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Joia arquitectònica La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç