Àrbitre tota la vida

Algunes nits d’insomni, intento agafar el son recordant noms de vells àrbitres igual que d’altres compten ovelles: Urízar Azpitarte, Clos Gómez, Undiano Mallenco, Enríquez Negreira, Andújar Oliver, Brito Arceo... Mentre em vaig adormint maleeixo la meva memòria: ¿per què recordo tots aquests noms compostos? Durant anys vaig pensar que els dos cognoms eren un truc per donar als àrbitres més autoritat, un toc marcial que reforçava el seu paper de jutges. Ara més aviat sembla un recurs mnemotècnic perquè no els oblidem.

Notícies relacionades

Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA

Juanan Morales, president del Joventut: "El Joventut és el màxim ambaixador de Badalona, sens cap dubte"

Abans, quan penjava el xiulet, l’àrbitre queia en l’anonimat. Potser obria un gimnàs, o una corredoria d’assegurances, i com a màxim l’aficionat el recordava amb aires de llegenda negra per les seves espifiades. En els últims anys, i més des de la introducció del VAR, els àrbitres retirats han guanyat un nou perfil públic. Alguns, com Iturralde González, apareixen com a comentaristes a la ràdio i s’expressen amb tal convicció que semblen voler corregir, des del micròfon, els errors comesos sobre la gespa. "Claríssima falta", diu un que al seu dia va passar per alt un penal. "No hi ha intenció, el contacte és lleu", sentencia un altre que una vegada va expulsar un davanter per una falta inexistent. D’altres prefereixen tocar poder i no hi ha dia que no surtin als mitjans, ja sigui perquè manen o perquè els agradaria manar i critiquen els seus antics companys. La seva personalitat als despatxos o en les tertúlies reflecteix el mateix caràcter que tenien a la gespa. Penso en Mateu Lahoz i els seus escarafalls: ¿no és lògic que continuï sent vehement fins i tot fora del camp?

L’aficionat, aquest ésser rancorós de memòria prodigiosa, assisteix atònit a aquest reciclatge personal. Quan hauria sigut interessant que comentessin les seves decisions, al final d’un partit, els àrbitres es refugiaven en la prosa avorrida de les actes, i ara que les seves paraules tenen escassa influència, pretenen pontificar. Per cert, l’àrbitre designat per al partit d’aquesta nit entre Barça i Osasuna és Busquets Ferrer, de l’escola balear. Amb aquests cognoms de memòria blaugrana, no se m’oblidarà .