Ayuso agafa el timóde la Volta a La Molina

Juan Ayuso estava pletòric al cim de La Molina. Havia sigut només un sospir de photo finish davant Primoz Roglic, però llançava la bici sobre la neu de l’estació d’esquí i s’abraçava amb Paco Lluna, el seu massatgista. Victòria i liderat. Però no era un triomf qualsevol, més enllà de l’aconseguit en la tercera etapa de la Volta, perquè havia batut Roglic i era un senyal, una prova que està fort, que ho guanya tot aquesta temporada i que ja és una referència en el ciclisme mundial.

Ayuso lidera la Volta i avui pujarà Montserrat vestit amb el jersei verd-i-blanc que identifica el líder de la carrera. No era La Molina un escenari per a ofensives llunyanes perquè el port és com un tobogan, pressiona, però relaxa, i a sobre amb el vent fresc que frenava qualsevol temptativa en solitari, atacar des de lluny era una bogeria. A La Molina la batalla comença en l’últim quilòmetre. I Juan ho sabia perquè així ho havia fet, per exemple, Alejandro Valverde, el 2018, en l’última victòria espanyola no només aquí al Pirineu sinó en la general.

Per guanyar a La Molina calia passar per Masella camuflat, que fossin d’altres els que guiessin el pilot. Unes vegades era Pablo Torres, una meravella de corredor madrileny, fitxat per l’UAE, de només 19 anys, però que va per a estrella. Altres, Marc Soler, que tapava i alhora atacava quan algun ciclista de qualitat, com Sepp Kuss, aixecava el braç i mostrava les intencions d’atacar i emportar-se el triomf d’etapa.

Ayuso esperava serè i sabedor que aquesta temporada està sent fantàstica per a ell. Acumula ja cinc triomfs amb el de La Molina. Un d’ells, ni més ni menys, que la victòria absoluta a la Tirrè-Adriàtic, la carrera que es va col·locar al sarró abans de venir a la Volta i camí d’aquesta preparació cap al Giro, on ja s’està convertint a poc a poc en favorit. Perquè a Itàlia es trobarà també amb Roglic, el mateix que a La Molina es va emportar un avís, una mostra que no ho tindrà fàcil, malgrat que pugui guanyar, tant a la Volta com en el Giro.

Sense precipitar-se

Corria el vent, el que tallava la cara, el que t’obliga a abrigar-te com si estiguessis a l’hivern en comptes de primavera. I pujava Ayuso frenant-se, esperant el senyal de Soler, que anava uns segons per davant controlant-li la situació. Un no s’havia de precipitar.

Notícies relacionades

El curiós «miracle» de l’Avellino: ascendeix cada vegada que mor un papa

Un gol de Puado i un altre miracle de Joan Garcia consoliden l’Espanyol

En això es va moure Roglic i ja calia reaccionar. Va ser un combat de titans. Ayuso va sortir per la dreta. Roglic va mirar de tancar-lo, però l’espanyol va trobar un buit, una llibertat de veritat, cap a la victòria. Roglic no s’entregava. Ayuso va necessitar un esforç més, una altra pedalada de màgia per guanyar per pocs centímetres, apuntar-se els 10 segons de bonificació i convertir-se en el líder de la Volta.

Des de Valverde, des del 2018, cap ciclista local havia guanyat ni una etapa de la Volta. Tot eren victòries estrangeres. I, per descomptat, tampoc s’havia posat un corredor espanyol al capdavant de la general. Moltes novetats, enormes alegries a La Molina.