El boxejador que volia jugar a futbol

Després d’aconseguir el bicampionat europeu en el pes ploma i mantenir-se invicte, Cristóbal Lorente (Barcelona, 1996) s’ha situat com un dels boxejadors més rellevants d’Europa i acaba de rebre la distinció de Millor Boxejador de l’any 2024 per a la revista Espabox i Sportium. Lorente, amb un rècord immaculat de 20-0-1, amb 8 KO, ha brillat amb les seves victòries a l’estranger, superant púgils veterans com per exemple Mauro Forte i Francesco Grandelli, i el maig del 2025 afrontarà un repte encara més gran al defensar novament el títol davant l’irlandès Michael Conlan, que a Londres 2012 va ser medalla de bronze.

Una victòria sobre Conlan el podria situar a dalt de tot del rànquing del pes ploma del World Boxing Council (WBC) –en el qual ara figura en la novena posició– i li permetria fer un pas més en la seva carrera i lluitar pel seu primer ceptre mundial. "A Europa ja ho he guanyat tot i vull saltar al següent esglaó. Aquesta baralla em pot obrir les portes al mundial", reconeix el púgil a EL PERIÓDICO.

Fa temps que Lorente espera el moment de seguir els passos del seu company de gimnàs i pràcticament germà Sandor Martín, que recentment es va enfrontar a Alberto Puello a Nova York pel títol mundial del pes superlleuger. "Sandor és una persona molt important per a mi. Hem anat a l’escola junts i ens hem entrenat junts des dels sis anys. Arribar a fer la meitat del que ell ha aconseguit seria un orgull per a mi", revela el boxejador. Tots dos es van iniciar en el noble art al KO Verdún, el gimnàs del pare de Sandor, i han compartit junts més de 20 anys de boxa i aprenentatge tot i que no sempre a gust de tots.

Del futbol al títol europeu

"Quan tenia sis anys, la boxa es va posar de moda al meu barri. Els amics ja anaven al gimnàs i els meus pares van decidir apuntar-m’hi a mi també, encara que a mi no em convencia", confessa el púgil. "Jo el que volia de veritat era jugar a futbol. Sempre deia que ho provaria un quant temps i que després ho deixaria, però la meva mare em va obligar a fer-ho almenys un any sencer perquè n’havia pagat les mensualitats per endavant. En aquells mesos van canviar molt les coses", rememora entre rialles el campió.

Des d’aleshores, sota les indicacions del seu entrenador, Rafa Martín, i juntament amb el seu amic Sandor, la boxa es va convertir en la seva vida. "El KO Verdún es va convertir en la meva família. Vaig trobar el meu lloc", explica Lorente. Als 13 anys va fer el seu debut en kickboxing i uns anys més tard es va passar en exclusiva a la boxa, disciplina en la qual va dur a terme 50 combats amateurs abans de fer el salt a professional el 2016. "Vaig passar de ser un nen a qui els seus pares van apuntar al gimnàs per fer amics a ser dues vegades campió de Europa", resumeix el boxejador.

Invicte fora de casa

Notícies relacionades

Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA

Juanan Morales, president del Joventut: "El Joventut és el màxim ambaixador de Badalona, sens cap dubte"

Des d’aleshores, la seva trajectòria ha sigut estel·lar i el seu rècord, impol·lut. "Continuo invicte perquè és el resum de més de 10 anys de feina, però vaig tenir mala sort perquè la covid va irrompre i es va paralitzar una mica la meva carrera. Per sort vaig aguantar i he arribat on vull ser", assegura el barceloní. En el seu historial, les victòries que més l’han fet brillar han sigut sempre fora de casa, i no dubta a donar-los el valor que mereixen.

"Guanyar fora de casa val el doble. Sempre cal fer una miqueta més quan estàs en territori hostil. No em fa por sortir de casa per lluitar i ho he demostrat. Per desgràcia, a Espanya encara és molt difícil portar combats per títols europeus", puntualitza.