Dimiteix la directora de la candidatura del Mundial 2030
La presumpta manipulació en l’elecció de les seus fa cessar María Tato, que va presentar a la federació l’informe sobre els criteris aplicats.

María Tato, responsable de la candidatura del Mundial 2030, va entregar ahir a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) l’informe de criteris i barems aplicats per a l’elecció de les 11 seus que es van presentar a la FIFA per allotjar aquest esdeveniment. Seguidament, va posar el seu càrrec a disposició de la RFEF amb la idea de defensar-se. El diari El Mundo va revelar dilluns una presumpta modificació de les puntuacions de les seus, deixant fora l’estadi de Balaídos de Vigo per introduir-hi el d’Anoeta a Sant Sebastià.
L’informe presentat per Tato a la federació detalla l’aplicació dels criteris objectius en la baremació de les seus, que són els següents: projecte tècnic, operativitat, estructura financera i dotació de les ciutats. L’informe adverteix també que aquests criteris són els que exigeix la FIFA en l’organització de tots els seus esdeveniments esportius i afegeix que van ser calibrats amb les aportacions dels membres del Comitè Executiu del Mundial, a més de la Comissió de Supervisió, Normalització i Representació del Consell Superior d’Esports, i del mateix CSD.
Els criteris d’avaluació dels diferents estadis candidats es van dividir en quatre factors. El factor A es referia al Projecte Tècnic i tenia un pes del 40%. Dins d’aquest mateix es van englobar quatre "subfactors" més: nivell d’intervenció (A1), sostenibilitat mediambiental (A2), calendari d’execució (A3) i capacitat de l’estadi (A4). La resta de factors dels criteris d’avaluació són el factor B, operativitat, dotat amb un pes del (15%), el factor C, estructura financera (15%), i el factor D, dotació de les ciutats, que té un pes del 30%, el segon més important.
El Comitè Executiu es va conformar com un equip de treball autònom compost per María Tato, Fernando Sanz, i Jorge Mowinckel. Segons assenyala l’informe, "el Govern central es va encarregar de l’elaboració d’una invitació per enviar a totes les ciutats i que d’aquesta forma poguessin postular-se com a seus del Mundial 2030. Posteriorment, es van rebre les candidatures de 15 ciutats d’Espanya". En l’informe també es confirma: "El primer document referent als criteris d’avaluació que es va elaborar va ser aprovat pel comitè al juny i se li va presentar al CSD en la primera reunió portada a terme el 10 de juny".
Ajustos en la valoració
I posteriorment es adverteix: "La Comissió va visitar els 15 estadis que van presentar la seva candidatura a Espanya, i es va reunir amb els respectius responsables municipals, propietaris d’estadis i clubs de futbol residents. Així com amb les estructures polítiques de les respectives comunitats autònomes que recolzen la inclusió de les seves ciutats-estadis en la candidatura". El més destacat és l’ajust que van fer els membres del Comitè Executiu de la valoració de dues de les seus respecte al primer criteri, que es refereix al nivell d’intervenció dels estadis per adequar-se a les exigències de la FIFA. Els membres del Comitè van elevar a 20 els punts de Cornellà-el Prat i l’Anoeta Reale Arena, davant els 15 punts que tenien d’arrencada.
A ixí mateix, una vegada tancada i entregada l’elaboració de l’esmentat informe, i després que Sanz i Mowinckel s’hagin ofert a fer més aportacions com a membres del Comitè Executiu, tot i que ja no formin part de la RFEF, l’ens federatiu ha donat l’oportunitat a tots dos de completar l’esmentat informe amb les seves aportacions posteriors.
Notícies relacionadesLa versió que ofereixen des del Consell Superior d’Esports és diferent. El CSD va proposar la incorporació de criteris estratègics, tenint en compte que ens trobem davant el primer Mundial que uneix diferents cultures i continents. La institució governamental era partidària que hi tinguessin representació totes les comunitats autònomes aspirants, i posar en valor també la insularitat i el veïnat amb els altres països que participen en l’organització del Mundial.
No obstant, segons la seva versió, la RFEF no va acceptar incorporar aquests criteris. Sense acord en aquest punt, el CSD no va participar ni va validar les decisions que la federació va prendre posteriorment en relació amb les puntuacions i l’elaboració del llistat final. El 18 de juliol del 2024 el CSD va enviar una carta a la RFEF en la qual se li va sol·licitar que defensés les 13 seus espanyoles i el 26 de juliol es va remarcar en una altra carta a la FIFA que l’elecció de les seus va ser adoptada exclusivament des de l’àmbit federatiu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La presa espanyola més jove a l’estranger La jove de l’Hospitalet presa set anys a Oman torna a casa
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- A Sant Adrià de Besòs De fabricar energia a fabricar cultura
- Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA
- Tragèdia a Àsia El terratrèmol submergeix Myanmar en l’anarquia i deixa almenys 1.600 morts
- "No hi ha cap esperança"
- Relacions internacionals Trump demana a Sánchez que incrementi la despesa en defensa
- Tensió a Turquia El líder opositor turc arenga les protestes contra Erdogan
- Ofensiva judicial Feijóo estudia portar Sánchez al TC per no presentar els Pressupostos