Daley Blind, defensa: "Haver anat a la Champions amb el Girona és gairebé un títol"

¿Com va viure el doble duel entre els Països Baixos i Espanya?

A tothom a qui li agrada el futbol li encanta veure partits com aquest, que ho va tenir tot: va ser molt intens, molt veloç i molt competitiu.

¿Troba a faltar aquests partits?

Per descomptat que els enyoro. Jugar amb el teu país és l’orgull més gran que puguis sentir, però aquella època, que va ser meravellosa, ja va passar. ¿Si és un llibre tancat? El meu telèfon està del tot obert, tot i que has de ser realista i saber que venen nous talents. Si el seleccionador em necessita estaré disponible, però has de ser honest amb tu mateix i amb l’equip. M’hauria agradat que fos una cosa que durés cent anys, però no és possible.

Ha jugat a l’Ajax, al Manchester United i el Bayern de Múnic. ¿És molt diferent fer-ho al Girona, un club petit?

No. Tothom entén que el Girona és un club més petit, que la història d’aquests és més gran. En termes de club hi ha diferència, però a mi m’agrada la manera de pensar del Girona. El futbol continua sent el mateix joc. L’any passat vam desplegar un gran futbol i la gent va disfrutar del nostre joc. Va ser fantàstic haver participat en això, així que no em penedeixo res d’haver vingut a Girona. Aquí soc feliç.

¿I vostè va arribar a canviar la seva mentalitat?

No, tampoc. Sempre vull guanyar, el meu objectiu és donar el millor de mi, però, és clar, has d’adaptar-te a altres coses, a nous jugadors, nous entorns. És bo veure aquesta cara diferent i aprendre de cada capítol de la teva carrera. I del Girona també m’emportaré diverses coses.

¿Quin ha sigut el moment més feliç de la seva carrera? ¿Quina victòria, quin títol?

Tots. Soc vell i tinc emmagatzemats molts records. Per exemple, el partit contra Espanya del Mundial del Brasil el 2014 [triomf neerlandès per 5-1], quan vam arribar a la semifinal de la Champions el 2019, vam guanyar l’FA Cup i l’Europa League amb el United... Quan era petit mai vaig pensar que guanyaria trofeus amb l’Ajax, el United, fins i tot un amb el Bayern. Haver arribat a la Champions amb el Girona també és un petit trofeu, és gairebé un títol. Quan ets futbolista vius per a això. És difícil elegir un de tants moments especials.

¿Quina va ser la seva motivació per firmar pel Girona?

Havia jugat sis mesos al Bayern i era lliure. Vaig parlar amb molts clubs, però el Girona em va fer la millor sensació. Havia volgut abans anar-me’n a Múnic. El Bayern era una oportunitat. El Girona va continuar interessat després. Em va agradar la forma com veien el futbol, la forma en què volien jugar, com em veien a mi a l’equip i vaig prendre la decisió. A més, tinc tres fills i l’ambient de Girona és formidable. Ells estan encantats i la meva dona és feliç.

¿Hi influïa el fet de poder jugar a la Lliga espanyola?

També. A Alemanya feia molt fred, a Anglaterra ja hi havia estat, Itàlia era difícil per les meves condicions de salut, i a Espanya pensava que m’aniria bé per la meva manera de jugar.

¿És diferent com a defensa jugar a l’Ajax o el Manchester del Girona?

Cada club té la seva pròpia filosofia. Tot i que l’any passat a Girona va ser diferent del que és habitual, hi ha més pressió en aquests clubs. L’estadi és més petit. L’afició d’aquí és formidable, però no veig seguidors tan fanàtics com els d’allà. Aquí hi ha menys pressió.

¿Vostè diria que el Girona juga com un equip gran?

Sí, per descomptat. M’agrada que el meu equip sigui dominant al camp, tenir la possessió, el control. Però els equips grans tenen més recursos. Hem tingut lesions i de l’any passat trobem a faltar diversos jugadors. És molt difícil mantenir el mateix nivell.

El seu pare, Danny, va ser futbolista, entrenador i seleccionador. ¿Anirà pel mateix camí?

Ho intentaré, però sense pressió. Primer treballaré amb nens i veuré si m’agrada, si se’m dona bé i si puc aprendre i progressar.

¿Hi ha algun consell d’ell que sempre recordi quan juga?

Moltes coses del joc, de situacions en les quals podies haver fet això o una altra cosa, i també de mentalitat, com que no et mostris derrotat, cansat... Res concret. Juguem en la mateixa posició i si feia alguna cosa malament m’ho deia. Tenia l’entrenador que necessitava veure a casa, encara que de vegades era una mica massa.

Va fitxar per dues temporades, que s’acaben d’aquí tres mesos. ¿Continuarà al Girona?

No ho sé, ja ho veurem. Em sento molt bé, jugo molt. Veurem què ofereix el futur, perquè el futbol canvia molt ràpid. Soc feliç aquí, la meva família és feliç.

¿Creu que el Girona real és el d’aquesta Lliga i no el de l’anterior?

No ho sé. Només fa dos anys que sóc aquí. La passada va ser molt bona i aquesta és més o menys normal, ¿no? Havia sigut dècim abans de firmar i pensava que aquest lloc o alguna cosa millor era l’objectiu, però arribar a la Champions va ser increïble. I si has aconseguit anar a la Champions, desitges repetir-ho. Has de ser realista i per al Girona això és molt difícil quan se’n van sis o set titulars: les relacions i els automatismes desapareixen. És una campanya una mica estranya. En alguns partits juguem molt bé, però no creem gaires oportunitats de gol i és una cosa en la qual hem de treballar perquè si no marques, no guanyes. No s’obtenen punts per la possessió. Trobem a faltar la qualitat extra que vam tenir l’any passat. No és un problema, ja arribarà. Potser necessitem més temps per créixer i potser és el que passarà amb el Girona.

Notícies relacionades

Un gol de Puado i un altre miracle de Joan Garcia consoliden l’Espanyol

Salvar el soldat Fati

¿I opina que el Barcelona real és el d’aquest any i no el del passat?

El Barcelona està molt bé aquesta campanya. Els grans clubs tenen una temporada o dues de davallada i ells van passar un any de dificultats. Vam merèixer les victòries en els partits contra ells. Ara estan molt bé de forma, és un gran equip amb grans talents i veterans que donen un gran equilibri.