El derbi que reviu el futbol modest

No fa gaire, el Narcís Sala amb prou feines congregava uns 800 aficionats. Una cosa similar passava al Nou Sardenya. Una tendència generalitzada en la majoria de camps del futbol modest, amb masses socials envellides i poc poder de seducció davant el futbol professional i altres formes d’entreteniment.

Però alguna cosa ha canviat des de fa uns anys, i el derbi barceloní entre dos clubs centenaris en la quarta categoria del futbol espanyol, la UE Sant Andreu i el CE Europa, s’ha convertit en un fenomen imparable que arrasa i omple els seus estadis. Aquest diumenge, a les 19.15 hores, 6.531 aficionats estaran en un Narcís Sala a vessar en plena lluita per l’ascens, el mateix que va passar en l’esbojarrada anada al Nou Sardenya, que es va disputar en dos dies pel despreniment d’una tanca i que va acabar en un 4-6.

La vibrant tensió dels últims derbis ha intensificat una rivalitat que ha contribuït a la revitalització de les dues entitats al multiplicar els seus socis en els últims anys i omplir les grades amb molta gent jove organitzada. Seduïts, tots ells, per un futbol més pròxim, popular i amb un estret vincle amb els seus barris.

Són molts els factors que expliquen el creixement dels dos clubs. La seva rivalitat hi té molt a veure. "El futbol professional s’ha professionalitzat tant que s’ha desvinculat de part dels aficionats. Aquí pots venir amb la família, té preus econòmics, pots parlar amb els jugadors... Això atrau cada vegada més la gent. I el bon ambient també. És una bola que s’està fent cada vegada més gran", analitza l’historiador Jordi Petit. "El futbol modest té alguna cosa que enganxa. Un futbol a l’abast de tothom", expressa Maria Hernández, sòcia del Sant Andreu.

Pancarta polèmica

"El Sant Andreu-Europa és una rivalitat del segle XXI", explica Xavier Vidal, historiador del CE Europa. Tot i que hi ha alguns antecedents previs, la rivalitat entre Sant Andreu i Europa neix als anys 2000 amb l’auge de les xarxes socials i els fòrums. Un caldo de cultiu que comença a agafar forma a partir del 2007, quan els aficionats andreuencs mostren una pancarta on apareix un llop degollant un porc amb la samarreta de l’Europa i el lema "a cada porc li arriba el seu Sant Martí". Des de fa tres o quatre anys, el derbi ha entrat en una altra dimensió. Les entrades s’esgoten sense gairebé arribar al públic general.

El cert és que el Sant Andreu i l’Europa són molt semblants ideològicament. Tots dos recorden amb orgull la seva època independent de Barcelona, annexionats el 1897 tant el poble de Sant Andreu de Palomar com la Vila de Gràcia, i tenen un posicionament polític molt marcat i similar. "Les dues aficions som molt semblants. D’esquerres, catalanistes, feministes... Podríem ser aficions germanes i tot", explica Jordi Petit, historiador del Sant Andreu. "Però l’enganxada sana profavoca que tinguis ganes de derbi i que la gent vingui al camp. Ningú es vol perdre aquest partit", afegeix. "Per al derbi podríem omplir dos estadis", coincideix Oriol Jové, soci del Sant Andreu.

Fenomen recent

Els últims derbis, tensos, elèctrics i amb gols en l’últim moment, han contribuït al creixement dels dos equips i això els retroalimenta. "El derbi ens fa créixer. Si estiguéssim separats en categories diferents potser hi hauria un pas cap enrere", reflexiona Oriol. "És una rivalitat molt latent que s’ha accentuat molt en els últims anys", afegeix Mònica Aguilar, sòcia de l’Europa. Miquel Garcia, soci europeista número 21, lestà d’acord amb ella: "Aquesta rivalitat tan forta com ara és cosa de fa pocs anys. No hi havia l’ambient que hi ha ara, ni de bon tros".

Notícies relacionades

Ter Stegen s’incorpora al grup per acabar la temporada amb el Barça

«Si veus aquest Barça és l’ADN Flick»

El Sant Andreu i l’Europa es troben en plena lluita per l’ascens. Un ascens que genera certa incertesa, ja que a Primera RFEF, per ara, s’exigeix jugar amb gespa natural, una cosa inviable en el Nou Sardenya i que obligaria a l’èxode del futbol base en el Narcís Sala. "Si l’Europa no pot jugar en el Nou Sardenya no té sentit pujar. Si s’ha d’anar a Palamós, com va fer el Cornellà, jo no hi aniré", defensa el Miquel.

"Jo estimo el Sant Andreu per la manera com és. Perdria la seva essència i ens podríem convertir justament en allò que critiquem", remarca l’Oriol. L’auge dels dos clubs en aquests últims anys no s’entén sense el Narcís Sala i el Nou Sardenya.