Álex Cano, futbolista: "Intentem allunyar-nos de les ximpleries del futbol gran"

Aquest mes de març va arribar als 500 partits amb l’Europa. Amb 37 anys, és un emblema del club i porta el braçalet. No ha perdut mai un partit al Narcís Sala i no vol que avui sigui el primer.

Álex Cano, futbolista: "Intentem allunyar-nos de les ximpleries del futbol gran"

Zowy Voeten / EPC

2
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Què significa per a un futbolista ser de l’Europa?

Quan fa unes quantes temporades que ets a l’Europa, et sents important. És un equip amb molta història i un dels fundadors de la Lliga espanyola. A més, té una massa social molt important, que creix cada vegada més. Comporta la responsabilitat de deixar el llistó ben alt en cada partit, perquè hi ha molta gent al darrere que està orgullosa de nosaltres.

Equips com el Sant Andreu i l’Europa han crescut els últims anys. ¿Com ho viu, això?

Cal ser conscients que, en el moment social actual, clubs com el Sant Andreu o l’Europa no són l’habitual.

Hi ha un sentiment de pertinença diferent de totes les altres coses.

Fa 16 temporades que soc al primer equip i sempre he dit que em retiraré aquí. L’afició de l’Europa em dona un afecte que no tindria enlloc més. És recíproc. Hem viscut moltes experiències i la majoria bones. Amb 24 anys em van fer capità. Fa anys que vaig dir que em retiraria aquí perquè el sentiment de pertinença és increïble. Miro d’inculcar aquest amor a tothom. Per diners no serà pas.

¿Per què pensa que els derbis cada vegada són més tensos?

Són partits de futbol entre dos equips que tenen una gran rivalitat. En el terreny esportiu, ens trobem cada any en la mateixa situació, lluitant pel mateix objectiu. Amb les aficions que tenim, fa que siguin partits calents. Sempre dins dels límits, òbviament. Nosaltres, des de la Vila de Gràcia, i ells, des del poble de Sant Andreu, mirem de fer les coses tan bé com sabem, allunyant-nos de les ximpleries del futbol gran.

¿Ha tingut mai cap dubte de quedar-se a l’Europa?

Mai. Cada temporada el club em trucava per renovar abans fins i tot de pensar a escoltar altres ofertes. Quan era més jove, sí que rebia trucades. Però amb el temps van deixar de fer-ho perquè sabien que no me n’aniria. Intento que els meus companys valorin el que tenim aquí, que és molt més que diners. N’hi ha que se’n van per mirar de buscar una millora econòmica o de categoria, però se n’acaben penedint.

Notícies relacionades

El partit contra el Sant Andreu pot ser decisiu per a la Lliga.

Ja no només és un derbi, sinó que també es tracta del partit més important de tota la temporada. Tant ells com nosaltres estem al capdamunt de la taula [l’Europa és líder del grup 3 de la Segona Federació, amb 53 punts, un més que el Sant Andreu, que és segon]. Ens hi juguem la Lliga perquè queden sis jornades. Més enllà de la rivalitat entre aficions, aquest partit ho pot definir tot. No és un més. No he perdut mai al camp de Sant Andreu, així que tot el que sigui no perdre-hi per a nosaltres serà sortir líders. Malgrat això, sabem que si guanyem els tres punts es no posarà la temporada gaire de cara. Tot el que sigui guanyar per la mínima ho firmo.