El Barça de Flick: 139 gols en 45 partits, una cosa mai vista

Fins a 21 xuts, nou a porteria, quatre gols i dues rematades al pal (Eric i Lamine Yamal) proven la fortalesa de l’obra de Flick que va desesperar un gran Gazzaniga, que va fer sis bones parades. El Barça de Flick porta 139 gols en 45 partits, una cosa mai vista abans.

MILLOR QUE L’MSN DE LUIS ENRIQUE

Canvia l’atac, però els gols no deixen de caure i de tot tipus. Amb o sense Raphinha. Amb o sense Lewandowski. Amb o sense Ferran. Amb o sense Lamine. No hi ha cap equip a Europa que tingui tanta capacitat ofensiva com el Barça de Flick, que ha sumat ja 139 gols en els primers 45 partits. La dimensió, monumental i fins i tot monstruosa, d’aquesta xifra s’entén quan es compara amb l’MSN (Messi-Suárez-Neymar), el trident del Barça de Luis Enrique que va anotar 130 gols la temporada 2014-15. El primer Barça de Guardiola en va sumar 102 (2008-09) i el penúltim, el que va aconseguir la Champions a Wembley es va quedar en 123 gols en els primers 45 partits (2010-2011). Ara, i sense la presència de Leo, el fil que unia aquests tres Barça, s’aixeca una màquina de fer gols a la qual no se li endevina final perquè li queden nou partits de Lliga, més un de Copa, almenys, i dos partits de Champions.

L’‘ESCÀNDOL PEDRI’ NO TÉ FINAL.

Cada partit és una càtedra. Pedri és un escàndol. Un escàndol de jugador que ha anat omplint de matisos al seu sedós futbol. Ara destapa en cada partit versions diferents d’un idèntic Pedri. Però no s’assembla en res al jugador tímid, introvertit, callat i silenciós que va aparèixer des de Las Palmas. Continua sent igual de silenciós en el camp, però el seu joc és cada vegada més ric, a més que produeix un impacte descomunal, sense importar-li el partit. O el rival. Ni mitja hora de partit i amb el Barça esclafant el Girona sobre els nassos de Gazzaniga va emergir la seva figura com a últim home. ¡Sí, últim home de la defensa blaugrana! Va robar la pilota, com si fos una fusió d’Araujo o Iñigo, i va iniciar l’atac blaugrana. I Montjuïc va tornar a corejar el seu nom, una cosa que ja ha deixat de ser notícia. Fins a 117 vegades va tocar la pilota i va guanyar més de la meitat dels duels defensius que va protagonitzar.

ERIC GARCIA, UN ALTRE MIG CENTRE QUE S’INVENTA FLICK.

Notícies relacionades

Perillen els 100 milions dels seients VIP del FC Barcelona, claus per fitxar a l’estiu

Sense els peus a terra

Dijous, i davant l’Osasuna, va exercir de central destre formant parella amb Iñigo Martínez. Diumenge, i davant el Girona, Eric Garcia va assumir el paper de mig centre. I es va sentir còmode, com si portés tota la vida en l’encreuament de camins on els espais no existeixen i el temps es difumina. Va jugar amb tanta autoritat que fins i tot es va deixar anar amb un xut des de fora de l’àrea escopit pel pal esquerre.

Va jugar bé, net (ni una sola falta va fer), precís en la passada (58 de bones amb un 62, 94% d’encert) i va ser intel·ligent en la lectura del joc. I Flick somreia feliç a la banda perquè després d’inventar-se Marc Bernal va descobrir Marc Casadó. Ara s’ha inventat Eric per les lesions dels dos Marcs.