Marc Márquez cau i cedeix a Àlex el testimoni en el Mundial

Però, quan els altres pilots van veure que el vuit vegades campió del món deixava la graella, tots, tots, van baixar de les motos i van sortir corrents cap als seus tallers, situació que va forçar la suspensió de la sortida. Van passar deu minuts i es va programar una nova sortida, llavors amb totes les motos amb pneumàtics secs, no plovia i la pista tenia, sí, un carril prou ample per circular-hi a gran velocitat i aprofitar les rodes de sec.

La sortida de Marc Márquez va ser impecable i es va col·locar líder des de la primera corba. Seguit, per descomptat, pel seu germà Àlex i per Pecco Bagnaia, que lluitaven, carenat contra carenat, per la segona plaça. Passat l’equador de la carrera, quan MM93 ja superava per més de dos segons Bagnaia, que ja havia superat el germaníssim en la frenada de final de recta, i Àlex, el campioníssim va patir una caiguda, molt ràpida, en les corbes d’Austin i va deixar Bagnaia com a líder solitari de la prova.

Marc, que va recuperar la Ducati per intentar sumar punts, va intentar acabar la carrera, però li va ser impossible, perquè ja no tenia cúpula, havia perdut un estrep i el seu crono per volta era molt lent. Per tant, li seria impossible entrar entre els 15 primers i sumar algun punt més. Desaparegut Marc, que va entrar en boxes a falta de vuit voltes, la carrera es va limitar a veure com Bagnaia, en efecte, havia recuperat el seu feeling amb la Ducati i Àlex continuava exercint de tercer home en un Mundial que ja lidera.

La carrera d’Àlex va ser impecable, com les dues anteriors. Eficaç, segur, velocíssim i mentalment molt fort, va acabar tercer a Austin, convertit en nou líder del Mundial de MotoGP amb un punt més que el seu germà, guanyador a Tailàndia i l’Argentina. "Ja vaig dir que això és un somni i que creix. Em sap greu per Marc, però ja vam dir que això no era normal. Ser líder del Mundial fa il·lusió, però falta molt", va comentar Àlex al baixar d’un podi en què, per primera vegada en aquest campionat, no hi havia MM93.

Els crits de Bagnaia

"Necessitava una victòria així", va comentar Bagnaia. "He de donar les gràcies a tots els que m’han ajudat a arribar fins aquí, començant per Val [Valentino Rossi] i tota l’Acadèmia VR46. Només puc dir que estic quasi afònic, perquè m’he passat l’última volta cridant dins del casc. Estic molt, molt feliç".

"Jo, ja ho veieu, segon, però líder del Mundial en el tercer gran premi de la temporada. És increïble. El Marc, com tots sabíem, continuava tenint alguna cosa més que nosaltres, però ha tingut mala sort, tot i que això només acaba de començar. La veritat és que les condicions eren complicadíssimes i l’agafament era molt fràgil".

Notícies relacionades

Perillen els 100 milions dels seients VIP del FC Barcelona, claus per fitxar a l’estiu

Sense els peus a terra

"Ni abans era Superman ni ara soc un desastre. Ho he dit i ho repeteixo sempre: això són les carreres. Vaig cometre un error passant per sobre d’un piano, exactament igual que en les voltes anteriors. Potser hi havia més humitat i vaig caure", va comentar Marc Márquez, expert en embolics, i orgullós d’haver provocat, amb la seva sortida corrent de la graella, que tothom tornés al taller per començar de nou el protocol de sortida amb els pneumàtics de sec.

"Sé que els elogis que he rebut fins ara es convertiran potser en crítiques, però continuaré empenyent, perquè és el meu estil", va concloure el vuit vegades campió del món.