«Si veus aquest Barça és l’ADN Flick»
Míchel lloava la tasca del tècnic alemany i el progrés mostrat per l’equip blaugrana: «Els seus jugadors juguen com vol el seu entrenador», va indicar. El preparador blaugrana es va mostrar orgullós de la voracitat golejadora dels seus jugadors: «Sempre en volen marcar més».
¿Com es pot jugar tan bé i ser tan poc productiu? ¿Com és possible dominar l’escena de manera tan aclaparadora i no marcar cap gol? Sota aquests interrogants avançava l’espectacle de Montjuïc fins que un rebot a la mà de Krejci va donar una mica de coherència al partit. El Girona no era el mateix del 2-4 del curs passat, però el Barça, tampoc. El Barça de Flick és una altra cosa. Controla els espais, asfixia amb la pressió alta, recupera ràpid i circula amb un dinamisme juvenil que anima a saltar-se la migdiada.
El Barça va tancar de tal manera el Girona, en la primera part sobretot, que si s’hagués prescindit de la meitat del camp, no s’hauria notat. Si Szczesny s’hagués recolzat tranquil·lament al pal amb una garrafa a la mà, per no dir un cigarret, ningú se n’hauria adonat.
L’any passat l’equip de Míchel es va coronar amb contraatacs que van obligar els jugadors blaugrana a córrer espantats cap enrere. Ahir, en canvi, amb prou feines va trobar sortides de la seva zona. Com a l’AP-7 un diumenge a la tarda, es va veure bloquejat. Només una estoneta en la segona part se li va obrir un carril. Va durar poc.
Flick ha aconseguit que tots els seus futbolistes juguin bé. Conseqüència d’un col·lectiu que funciona de manera sincronitzada. Pedri, que té més problemes per governar el seu serrell que el mig del camp, i Lamine Yamal, un noi que és un miracle personificat.
«Si veus aquest Barça, és ADN Flick. Juguen com vol el seu entrenador», va sintetitzar Míchel. Tot es pot entrenar, va venir a dir, i ho va concretar en Pedri. «És capaç de recuperar i córrer cap endavant i això l’hi ha ficat Flick a la sang». Flick es va fixar en la voracitat dels seus jugadors: «El que m’entusiasma del meu equip és que sempre vol marcar gols».
L’obsessió del gol
En aquest aspecte menja a part Lewandowski. És el ratolí que sempre sap on és el formatge. En aparença està amagat, però emergeix quan ensuma l’ocasió. No es marquen 25 gols així com així. És a només dues dianes de Salah, del Liverpool, en la carrera per la Bota d’Or.
Notícies relacionades«Quan tinc una pilota a l’àrea sempre penso a anar a buscar la porteria i xutar a gol», va dir el polonès, revelant l’obsessió innata d’un davanter. Es va notar en els últims minuts que es moria de ganes de firmar el hat-trick.
Aquesta és una obra coral que es permet dosificar dos partits Raphinha, tot i semblar tan imprescindible. Cap drama. L’ADN de Flick també és això. Es competeix falti qui falti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Turisme Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- A Rússia Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Futbol local El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió
- Seguretat viària Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any
- Entendre més Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"
- Nou projecte Barcelona estrena un institut d’investigació sobre arquitectura i urbanisme sostenible
- Repartiment de migrants Catalunya declara que els seus centres de menors migrants ja superen el 100% de la seva capacitat
- ACTUALITAT BLAUGRANA Perillen els 100 milions dels seients VIP del FC Barcelona, claus per fitxar a l’estiu